El vot discrepant de la sentència afirma que La Manada va preparar una trampa a la víctima

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que confirma la condemna de 9 anys de presó per als membres de la Manada, compta amb el vot particular discrepant de dos dels cinc magistrats, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, qui, “amb el màxim respecte” a l’opinió majoritària, mostren la seua discrepància respecte de la qualificació jurídica del delicte contra la llibertat sexual jutjat.

Entenen els signants del vot particular que, davant dels actes haguts tant anteriorment, així com els que van tenir lloc durant la realització dels fets, efectuats per tots els processats, en diferents formes i posicions, no ha d’obtenir-se la conclusió que es va produir, simplement, “un supòsit d’abús de superioritat del qual s’han aprofitat els acusats per a la satisfacció dels seus desitjos, sinó un acte d’intimidació i coacció creat per tots ells, tendint un parany a la víctima, tenint en compte la pràcticament nul·la possibilitat d’aquesta de fugir i/o escapar". Així, els dos magistrats consideren que hi va haver conductes reveladores de l’existència de prou intimidació per mantenir que els fets van tenir lloc mitjançant "intimidació ambiental per vèncer la voluntat de la víctima”.

Segons aquests dos jutges, ha quedat acreditat anteriorment que no es va produir una situació de consentiment de la víctima, sinó que "va reaccionar la denunciant d’una manera intuïtiva, doncs la situació en què es trobava, produïda per l’actuació dolosa dels processats i els estímuls que va percebre, van provocar un esmussament de les seues facultats de raciocini i van desencadenar una reacció de desconnexió i dissociació de la realitat".

Així mateix, segons el vot particular, l’acció dels acusats fa inútil una possible oposició per part de la víctima, davant de la impossibilitat d’obtenir auxili per terceres persones, sobretot quan l’actitud del subjecte agressor (en aquest cas cinc agressors), de consistència física més forta, que "manifesten el seu decidit propòsit d’abusar del cos aliè per a satisfacció de les seues pròpies ganes, sense que sigui precís utilitzar cap arma o instrument material amenaçador".

Per a aquests dos jutges, a més, en el delicte d’agressió sexual es presenten dos agreujants, d’una banda la circumstància que la intimidació va revestir un caràcter particularment degradant o vexatori, a la vista de com van ser realitzats tals fets, i d’altra banda la prevista pel fet d’haver actuat conjuntament dos o més persones.

Respecte a l’agreujant de tracte degradant o vexatori, el vot particular incideix que la víctima va ser penetrada en diverses ocasions de forma simultània, amb un “innegable menyspreu envers la dignitat d’una persona, augmentant la seua humiliació de forma exponencial i innecessària”.

A més, per si l’anterior no fora suficient, els dos magistrats recullen com els inculpats van anar sortint de forma esglaonada, “deixant a la víctima tirada a terra i mig nua”, una circumstància aprofitada per un dels processats per sostreure-li de la seua ronyonera el mòbil, extreure-li les targetes de memòria i llançar-les a terra, amb evident ànim, no només de lucre, sinó “també amb la clara finalitat d’impedir que la víctima pogués sol·licitar ajuda de forma immediata, conscient que la deixava abandonada, en una ciutat desconeguda per a ella i, alhora, procurant la impunitat del grup”.

En vista de l’exposat, consideren els cinc acusats autors d’un delicte continuat d’agressió sexual i proposen de condemnar-los, per violació, a 14 anys, 3 mesos i un dia de presó, el mínim previst amb la concurrència de dos circumstàncies agreujants.

Així mateix, en considerar que l’agressió sexual es va produir amb intimidació, els signants del vot particular consideren que un dels processats hauria de ser condemnat a dos anys de presó per un delicte de robatori amb intimidació per haver-se apoderat del mòbil de la víctima.

La sentència, íntegra en PDF