SEGRE

PANORAMA

La Fiscalia investiga els Mossos per inacció en les accions dels CDR a les autopistes

Vol esbrinar per què els agents “no van dissuadir” els manifestants || El TC comença a examinar els recursos d’empara dels processats per l’1-O, però no els dels presos en vaga de fam

Membres del CDR amb armilles reflectores instaven els conductors a passar sense pagar al peatge de les Borges Blanques.

Membres del CDR amb armilles reflectores instaven els conductors a passar sense pagar al peatge de les Borges Blanques.MERITXELL CASTILLO

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació contra els Mossos d’Esquadra per esbrinar per què els agents de la policia catalana “no van dissuadir” els activistes dels CDR que el cap de setmana passat van bloquejar l’AP-7 i van aixecar les barreres d’algunes autopistes catalanes, entre les quals l’AP-2 a Soses, Lleida, les Borges Blanques i l’Albi. En aquest sentit, el Ministeri Públic ha posat el focus en la no-utilització de “la força imprescindible i proporcional per restablir l’ordre jurídic” per part dels Mossos.

El decret d’obertura de diligències firmat pel fiscal superior català, Francisco Bañeres, avança que, en cas que es confirmi que els agents van incórrer en un abandó de les seues atribucions al no “exigir el restabliment de l’ordre i la restitució del dret dels ciutadans afectats”, podria existir algun tipus de “responsabilitat”. Bañeres ha ordenat al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius, que li entregui en deu dies un informe amb les actuacions policials de dissabte i de diumenge en les mobilitzacions dels CDR.

Després de conèixer-se l’obertura de les diligències d’investigació contra els Mossos, el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el director general de la policia catalana, Andreu Joan Martínez, van reiterar el seu suport a l’actuació dels agents, mentre que el portaveu de Justícia de Ciutadans al Congrés, Nacho Prendes, va celebrar la decisió com a “absolutament pertinent”, en un nou capítol de l’enfrontament entre independentistes i unionistes sobre de les instruccions que rep la policia catalana (vegeu més informació a la pàgina següent).

En un altre ordre de coses, el Constitucional va començar ahir a estudiar els recursos d’empara presentats pels processats al Suprem. Els primers examinats pels magistrats van ser els de les exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Els dels presos en vaga de fam, precisament per denunciar la lentitud del TC, no s’abordaran fins al gener.

MADRID

La Sala Penal del Tribunal Suprem va comunicar ahir que la vista de les qüestions prèvies del judici de l’1-O se celebrarà dimarts vinent, dia 18. Està previst que les defenses dels divuit líders independentistes que s’asseuen al banc dels acusats pels delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de cabals públics qüestionin de nou la competència de l’alt tribunal per enjudiciar els fets ocorreguts entorn del referèndum. D’aquesta manera, demanaran que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que s’encarregui de sentenciar el procediment.

Al contrari, la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació exercida pel partit ultradretà Vox s’oposaran a aquest plantejament i defensaran la competència del Suprem per acollir el judici i dictar sentència. En aquesta vista no seran presents cap dels líders independentistes acusats.

En un altre ordre de coses, Vox va presentar ahir davant del Suprem una querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de rebel·lió. En el seu escrit, els ultradretans afirmen que el cap de l’Executiu va incórrer en aquest il·lícit penal al reivindicar la via eslovena per a Catalunya. Igualment, el líder d’aquesta formació, Santiago Abascal, va amenaçar de querellar-se contra el Govern central per abandó de funcions a Catalunya.

D’altra banda, el jutjat d’instrucció número 2 de Manresa ha imputat tres agents de la Guàrdia Civil per un presumpte delicte de detenció il·legal d’un veí de la localitat de Fonollosa durant l’1-O.

Aquest delicte, que està penat fins amb sis anys de presó, és el més greu que s’ha atribuït de moment als agents dels cossos policials de l’Estat destacats a Catalunya amb motiu del referèndum.

tracking