x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

La dona, la gran víctima

Actualitzada 06/01/2019 a les 09:57
Des del 2003, 971 dones han estat assassinades per les seues parelles o exparelles a l’Estat || Només un 20 per cent de les agredides denuncia, i el 2018 es van obrir 43.560 causes als tribunals
Imatge d’una concentració el 20 de desembre passat contra la violència masclista a Zamora.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'una concentració el 20 de desembre passat contra la violència masclista a Zamora.

EFE
Imatge d’una concentració el 20 de desembre passat contra la violència masclista a Zamora.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'una concentració el 20 de desembre passat contra la violència masclista a Zamora.

EFE

La violència de gènere és la xacra que ha segat la vida de 971 dones des del 2003 fins a l’octubre del 2018 a l’Estat. En aquest mateix període, 150 dones van ser assassinades en mans de les exparelles o parelles a Catalunya, i a Lleida, deu. Aquestes dades demostren que, malgrat el lleu descens d’assassinats registrats l’any 2018 (47 en total), les morts per violència masclista i els casos de maltractament continuen necessitant mesures vigents per aturar-los. A més, hi ha moltes dones que no denuncien la seua situació. De fet, l’exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere Miguel Lorente adverteix que “només entre un 20 i 25 per cent” de les dones maltractades presenten denúncia. Es remet a les dades del CIS, que indiquen que a Espanya cada any 600.000 dones són víctimes d’aquesta xacra i la mitjana del nombre de denúncies en els últims deu anys ronda els 130.000. Les dades concretes de tribunals tampoc deixen cap mena de dubte. El 2018 es van obrir 43.560 causes per violència masclista, de les quals 1.992 van ser presentades per tercers, és a dir, per familiars o pròxims a les víctimes. Però de les 47 dones assassinades per les parelles o exparelles el 2018, només catorze van presentar denúncia.

Fins ara, cap partit polític no semblava discutir aquesta realitat. No obstant, Vox, la formació ultra liderada per Santiago Abascal, surt a la palestra per exigir la derogació de la llei de Violència de Gènere i la “persecució efectiva de denúncies falses”. Segons Abascal, moltes de les causes obertes als tribunals són falses, una cosa que titlla d’“injust”. Els experts s’han vist obligats a rectificar aquests arguments amb xifres. Segons la memòria de la Fiscalia General de l’Estat, el 2017 es van interposar 166.260 denúncies per violència de gènere, de les quals 23 es van considerar falses.

 

Les comarques de Ponent registren deu víctimes mortals per violència de gènere des del 2003
Fins al 2004, els crims masclistes no tenien una llei pròpia i s’incloïen en violència domèstica

 

De les 48 sentències dictades el 2016, 38 suposaven l’assassinat d’una dona i 10 el d’un home. Això contradiu l’afirmació de Vox sobre la inexistència de dades oficials d’homes assassinats. El document del Poder Judicial afirma que ningú diu que els homes no siguin víctimes d’aquesta violència, ni que una mà femenina sigui sempre innocent. El que sí que defensa és que les dones continuen sent les tristes protagonistes d’aquesta xacra social. La coordinadora de Gènere de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Esther Erice, assegura que la legislació no vol anar contra els homes ni els deixarà desemparats, una cosa que apunten els ultres. La llei posa en relleu la situació de “desigualtat” de les dones i el “model relacional agressiu” contra elles. Per a Erice, l’important no és donar suport a una ideologia o l’altra, sinó fixar-se en les xifres oficials que mostren la realitat que viuen moltes dones i en les seues necessitats.

Els ultres de Vox busquen deixar aquesta distinció legislativa i tornar al panorama del 2004. És a dir, incloure els homicidis masclistes en violència domèstica.

A més, el líder del Partit Popular, Pablo Casado, va utilitzar recentment aquests conceptes com a sinònims, donant concessions als ultres, insistint en el terme domèstica i argumentant que no és possible diferenciar si les víctimes són masculines o femenines.

Aquesta confusió no és arbitrària, sinó “ideològica”, segons l’exdelegat del Govern per a la violència de gènere Miguel Lorente. Els partits neoconservadors insisteixen a “combatre la ideologia de gènere”, una cosa inexistent, segons Lorente, i que té com a únic objectiu “atacar les igualtats aconseguides per les dones”.

La llei actual sí que reconeix els homicidis masclistes
Abans de tenir legislació pròpia, la violència de gènere s’incloïa en els casos de violència domèstica. Això implicava que molts dels homicidis de dones en parelles sense convivència (nòvios o exparelles) no es comptabilitzessin. No obstant, des de l’any 2004 la violència de gènere va ser distingida de la domèstica amb una nova legislació, oferint així més garanties a les víctimes i penes més grans als agressors. Actualment, la violència domèstica és la que té lloc en el nucli de la llar, pot exercir-se contra homes, dones i qualsevol familiar que convisqui al domicili, i està perseguida pel Codi Penal.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre