x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El jutge arxiva la causa als Mossos en no veure espionatge als documents que van incinerar

  • EFE
Actualitzada 09/01/2019 a les 16:56
La interlocutòria pot ser recorreguda
Agents dels Mossos en un dels punts de votació de l'1-O.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Agents dels Mossos en un dels punts de votació de l'1-O.

EFE
Un jutge ha arxivat la causa als Mossos d’Esquadra per descomptat espionatge polític, destapat arran de la documentació que anaven a incinerar la vigília de la declaració d’independència, ja que no van incórrer en "desviació de poder" i van buscar informació "essencial en tota policia". En una interlocutòria, el titular del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona ha acordat arxivar la causa, després de constatar que la comissaria d’informació dels Mossos va actuar amb "competència", recollint dades de persones que per la seua significació sociopolítica podien ser partícips o víctimes d’incidents en un moment "especialment vulnerable", en ple procés independentista.

"No pot concloure's que les investigacions no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l’interès públic i, per tant, no són una desviació poder", afirma el jutge, que arxiva la causa que va obrir arran de la denúncia de diversos particulars després que es va descobrir que els Mossos havien recollit informació sobre ells, que constava en la documentació que anaven incinerar el 26 d’octubre de 2017, la vigília de la declaració d’independència aprovada pel Parlament.

En la interlocutòria, que es pot recórrer, el magistrat afirma que no consta que les dades obtingudes pels Mossos hagin estat utilitzades "per a alguna finalitat política" i ressalta que la policia catalana va decidir la informació que volia buscar "segons el seu poder discrecional d’investigació en relació amb la valoració dels elements concrets i els requisits de la intervenció".

Alguns dirigents d’organitzacions constitucionalistes, periodistes i representants sindicals dels Mossos d’Esquadra van denunciar que havien estat objecte d’espionatge polític per part de la policia catalana, després que l’informe que va elaborar la Policia Nacional sobre els documents que anaven a incinerar el 26 d’octubre de 2016 contenia informació sobre ells.

De fet, els grups del PSC, Cs, CeC-Podem i PP van forçar el juliol passat la creació d’una comissió d’investigació al Parlament sobre el suposat espionatge polític per esbrinar per què els Mossos van recollir dades de polítics i periodistes durant la legislatura passada.

La investigació policial relativa a alguns d’ells, com per exemple l’expresident de Sociedad Civil Catalana (SCC), va aparèixer en la premsa, davant de la qual cosa alguns dels afectats van interposar querelles i denúncies, que es van acumular al jutjat d’instrucció numero 22 de Barcelona.

A partir de les explicacions aportades pel comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, el jutge ressalta que la Comissaria General d’Informació dels Mossos va dur a terme una investigació que afectava persones de diverses orientacions sociopolítiques "en un moment social d’especial vulnerabilitat", en ple procés independentista.

Segons el jutge, les investigacions buscaven "una finalitat concreta", com era obtenir el "màxim d’informació, essencial en tota policia, sobre l’actuació de persones que per la seua significació sociopolítica poguessin, en un moment especialment vulnerable, esdevenir autors o partícips en incidents amb afectació de l’ordre pública o esdevenir víctimes d’aquests incidents".

En la interlocutòria d’arxivament, el magistrat ressalta que això va suposar una afectació a la intimitat d’aquestes persones, encara que no va comprendre la interferència de comunicacions ni la instal·lació de càmeres de vigilància.

El jutge apunta que aquest tipus d’investigacions estan previstes per la llei i persegueixen "la finalitat legítima de poder garantir l’ordre públic davant possibles alteracions", per la qual cosa és "necessària en una societat democràtica". Com en tota actuació policial, exposa el jutge, algunes de les investigacions han donat lloc a diligències judicials o estan relacionades amb elles, mentre les altres no han aportat dades rellevants.

A més, el jutge destaca que no consta, ni s’ha al·legat en cap denúncia o es planteja, ni ha estat objecte de preguntes al comissari en cap per part dels denunciants, la possibilitat que les dades obtingudes en les actuacions hagin estat utilitzades "per a alguna finalitat política". Segons el jutge, tota la informació que els Mossos anaven a incinerar relativa a les persones que van denunciar ser víctimes d’espionatge polític es va obtenir "amb mitjans legals". "No existeix cap intromissió en cap fitxer secret, no s’ha intervingut cap telèfon, no s’ha interceptat correspondència ni entrat a cap domicili", exposa.

També ressalta que cap de les dades que consta en la documentació afecta a la vida íntima dels querellants i denunciants, ja que únicament figuren dades que "tenen relació amb la vida privada o amb la mateixa vida pública, fàcilment obtenibles en l’anomenada informació oberta".
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre