El PSOE extremeny recolza una moció del PP que demana un 155 “durador” a Catalunya

L’Assemblea d’Extremadura va aprovar dijous a última hora una moció presentada pel Partit Popular per demanar al Govern central que torni a intervenir la Generalitat per la via del 155. La resolució, que va tirar endavant amb el suport del PSOE i de Ciutadans, insta la Moncloa a prendre el control de les institucions catalanes “de manera ferma” i amb “l’amplitud i durada que sigui necessària”. Així mateix, populars, socialistes i Ciutadans van mostrar el seu rebuig de la “bilateralitat” entre Madrid i el Govern de Quim Torra perquè, al seu entendre, suposa un greuge per a la resta de comunitats autònomes. A més, van exigir que el castellà es converteixi en la llengua vehicular i comuna a les escoles de tot l’Estat. D’altra banda, el text també va mostrar “el suport del poble extremeny” que l’Estat aconsegueixi el control de TV3 “per garantir que realment sigui un servei públic neutral i al servei de tots els catalans”.

Per la seua banda, la portaveu de l’Executiu central, Isabel Celaá, va afirmar ahir que no es donen les condicions a Catalunya per tornar a intervenir l’autogovern. En aquest sentit, va insistir que seria “inconstitucional”. De la mateixa manera, Celaá va voler treure ferro a la moció de Partit Popular, PSOE i Ciutadans a la Cambra extremenya, i va puntualitzar que “el que va venir a dir Extremadura és que, si arribés a trencar-se la llei i el marc constitucional, seria el moment de pensar en l’article 155”.

No obstant, el posicionament dels socialistes extremenys no va agradar a les files del PSC. En aquest sentit, el primer secretari de la formació, Miquel Iceta, va indicar que no “m’agradaria que el Parlament de Catalunya aprovés una moció que digués a Extremadura el que ha de fer”. Així mateix, va reiterar que la Generalitat compleix la legalitat i que no és procedent aplicar un nou 155. En aquesta mateixa línia, el diputat del PSC al Congrés José Zaragoza va qualificar de “poc elegant” la petició d’Extremadura de tornar a intervenir les institucions de Catalunya.

El Parlament va iniciar ahir els treballs de la ponència per reformar el reglament de la Cambra i permetre les investidures telemàtiques, la qual cosa facilitaria un eventual nomenament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat sense requerir la seua presència física a l’hemicicle. Els grups tornaran a reunir-se l’1 de febrer per plantejar propostes concretes sobre la reforma de la norma bàsica del legislatiu català. En un altre ordre de coses, el recurs del vicepresident cessat, Oriol Junqueras, contra la seua presó provisional ha causat divisió al Tribunal Constitucional, segons va publicar ahir El Independiente. En aquest sentit, alguns magistrats han demanat al ponent de la resolució que reconsideri la seua decisió de mantenir Junqueras entre reixes en vista de la nova jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, va insistir ahir que la taula de partits per afavorir el diàleg, que van acordar impulsar dijous la Generalitat i l’Executiu central amb l’objectiu d’avançar en la “solució política” del conflicte català, ha de comptar amb la presència del PSOE i de Podem. D’aquesta manera, Artadi va replicar el posicionament de la vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, que va assegurar que en aquest espai de diàleg només hi hauria els partits catalans. “La taula de partits catalans ja hi és i no la duplicarem”, va advertir Artadi.

D’altra banda, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, també va contestar a Calvo, que havia assegurat que la taula de partits actuaria dins del marc de l’Estatut. En aquest sentit, el també adjunt a la presidència d’Esquerra Republicana va avisar que la sortida que necessita el conflicte a Catalunya “va més enllà de l’Estatut”.

En un altre ordre de coses, el ministre d’Exteriors, el lleidatà Josep Borrell, va donar a entendre ahir que ha enviat instruccions a tots els representants diplomàtics d’Espanya a l’estranger perquè “repliquin” als líders sobiranistes que internacionalitzen el procés independentista català.