El Suprem retarda una setmana el judici de l'1-O, que començarà el dimarts 12 de febrer

El judici contra la cúpula de l’independentisme començarà el dia 12 d’aquest mes, segons va avançar ahir a la nit TV3 citant fonts jurídiques. D’aquesta manera, el Tribunal Suprem ha retardat una setmana la data prevista inicialment per al començament de les sessions, a causa que els magistrats han tardat més del previst a elaborar la interlocutòria d’admissió de proves. El document, de cent pàgines, ja està preparat però falta que els membres del tribunal li donin el vistiplau definitiu. Si es compleix la previsió, les dos primeres jornades es dedicaran a qüestions prèvies. La incògnita serà conèixer si la declaració del primer dels acusats, el vicepresident cessat, Oriol Junqueras, s’iniciarà el dijous 14 o es retardarà fins al divendres 15.

Davant d’això, Marina Roig, advocada del líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, va alertar que “sense data per començar el judici, més risc d’indefensió”. En la mateixa línia, Jordi Pina, lletrat dels consellers cessats Jordi Turull i Josep Rull i de l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, va assenyalar que ha “trobat a faltar” que el tribunal els informés de quin dia estudia per començar el judici.

Mentrestant, els nou líders independentistes que s’asseuran al banc dels acusats del Suprem i que des d’aquest estiu han estat a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric està previst que surtin avui cap a Brians 2, on els espera la Guàrdia Civil per traslladar-los als centres penitenciaris de Soto del Real i Alcalá-Meco, a Madrid. Està previst que el president de la Generalitat, Quim Torra, i alguns consellers acomiadin els presos a Brians 2. Això, unit a la convocatòria d’un consell executiu extraordinari, ha obligat a ajornar la taula de diàleg dels partits que s’havia fixat per avui. En paral·lel, des de primera hora, l’ANC ha convocat mobilitzacions a les carreteres per on es preveu que passi el comboi amb els empresonats. No obstant, la seua presidenta, Elisenda Paluzie, va convidar a no “obstaculitzar” el trasllat. Les formacions independentistes també han secundat aquestes convocatòries.

BARCELONA

El president del Parlament, Roger Torrent, va assegurar ahir que va ser l’Estat el que va impossibilitar que Carles Puigdemont pogués ser investit com a president de la Generalitat el 30 de gener de l’any passat al Parlament, i no ERC. D’aquesta manera, va replicar el vídeo publicat dimecres per JxCat, en el primer aniversari de la investidura fallida del seu líder, i en què s’instava els republicans i la CUP a fer viable la “restitució” de Puigdemont al capdavant de les institucions d’autogovern de Catalunya.

D’altra banda, Torrent també va aprofitar per instar la Fiscalia que retiri les acusacions contra els líders independentistes que, en els pròxims dies, s’asseuran al banc dels acusats del Tribunal Suprem.

Per la seua part, el mateix Puigdemont es va oferir a presentar-se a les eleccions europees en una candidatura unitària, “a la posició que es vulgui”. En aquest sentit, va descartar presentar-se als comicis dins de les llistes dels nacionalistes flamencs. “Si m’hi presento serà a Catalunya, i per anar bé hauria de ser en una llista unitària”, va remarcar, alhora que va subratllar que “si hi ha una llista única li donaré suport, la defensaré i, si és necessari, hi participaré”. El que va ser el número 2 del seu Govern, Oriol Junqueras, ja ha confirmat que encapçalarà la candidatura d’ERC a les eleccions comunitàries, que se celebraran a finals de maig.

Malgrat tot, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va manifestar que no hi ha cap polèmica entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. “És la manera més fàcil que té l’unionisme de general mal rotllo entre nosaltres”, va explicar. Així mateix, va afegir que “només l’unionisme té voluntat que hi hagi diferència entre l’exili i la presó” i va recordar que, a més de Puigdemont, set independentistes més se’n van anar a l’exili, tant de l’entorn de Junts per Catalunya, com d’ERC i la CUP.