SEGRE

PROCÉS TRIBUNALS

El trasllat dels presos a Madrid, preludi del judici per a la història al Suprem

Confirmen que començarà el 12 de febrer i declararan com a testimonis Rajoy, Montoro i Mas, però no Puigdemont ni Rovira || També compareixeran lleidatans com Mireia Boya o Miquel Àngel Estradé

Manifestants mostren el seu suport als presos a la sortida de la presó de Brians.

Manifestants mostren el seu suport als presos a la sortida de la presó de Brians.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’operatiu que ahir va traslladar els nou líders independentistes empresonats des dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric a les presons madrilenyes de Soto del Real i Alcalá-Meco va ser el preludi d’un judici d’alt voltatge emocional que, finalment, començarà el 12 de febrer, com ja va publicar ahir SEGRE i va confirmar el Tribunal Suprem. Nombroses mobilitzacions van tenir lloc durant tota la jornada arreu de la geografia catalana, mentre a Madrid es feia pública la interlocutòria d’admissió de prova en què els magistrats van rebutjar alguns dels testimonis proposats per les parts i en van acceptar altres.

Així, ni Carles Puigdemont; ni la secretària general d’ERC, Marta Rovira; ni Felip VI; ni l’exdirector general de la Policia i ara portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, ni els relators de l’ONU no testificaran davant dels set magistrats que decidiran el destí de la cúpula del procés.

En canvi, sí que ho faran l’expresident del Govern central Mariano Rajoy i la seua exnúmero 2 a la Moncloa, Soraya Sáenz de Santamaría, igual que l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro; l’expresident Artur Mas; el lehendakari, Íñigo Urkullu; l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero; el president del Parlament, Roger Torrent; els diputats d’ERC Joan Tardà i Gabriel Rufián, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Així mateix, també testificaran alguns lleidatans com l’exdiputada de la CUP Mireia Boya; el senador Miquel Àngel Estradé; la dirigent de l’ANC, Glòria Segarra; o el director de CatSalut, Adrià Comella.

D’altra banda, el tribunal va decidir no reservar espai dins de la Sala de Plens del Suprem, que acollirà les vistes, per als observadors internacionals. En aquest sentit, va argumentar que podran seguir les sessions a través de la televisió. Tanmateix, sí que va acordar reservar dos seients per als familiars de cada acusat. Així mateix, sobre la petició de diversos acusats de declarar en català, els magistrats permetran la presència de dos traductors, encara que no van puntualitzar si la traducció serà simultània o consecutiva.

El trasllat dels presos independentistes a Madrid va treure de nou l’independentisme als carrers de Catalunya en les nombroses mobilitzacions que es van convocar al llarg de la jornada. Encara de matinada, centenars de persones ja es trobaven als voltants de les presons de Puig de les Basses, Mas d’Enric i Lledoners per mostrar suport als líders del procés que, abans que despuntés el sol, ja havien iniciat el seu periple cap a la presó de Brians 2, primera estació en el viatge a Madrid. La primera part del trajecte va transcórrer sense incidents destacables. No obstant, els Mossos d’Esquadra van carregar contra un grup d’independentistes que van intentar tallar la carretera de la presó de Mas d’Enric. En aquest lloc, una persona va ser atesa pel SEM. Així mateix, també hi va haver algun moment de tensió a Lledoners entre Mossos i manifestants. Abans, no obstant, un grup de desconeguts havien ruixat la C-55, que comunica amb aquest centre penitenciari, amb oli i material inflamable a fi de dificultar la sortida dels empresonats. Una vegada a Brians 2, els nou presos, el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat per membres del seu Govern els va acomiadar abans que agents de la Guàrdia Civil es fessin càrrec de la custòdia.

Al llarg del seu recorregut per Catalunya, nombroses persones els van acomiadar a mesura que passaven per les carreteres. A mitja tarda van arribar a les presons en les quals estaran tancats, almenys mentre duri el judici.

D’altra banda, al caure la tarda, milers de persones van tornar a manifestar-se a tot Catalunya per mostrar la seua solidaritat amb els empresonats. Membres de l’ANC van ocupar la seu del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Barcelona, i s’hi van quedar a passar la nit. Manifestants convocats per Arran van llançar pintura contra la Fiscalia Superior de Catalunya i la conselleria d’Interior, mentre que mitjans com la BBC, France Presse o Le Monde informaven el món.

Manifestants mostren el seu suport als presos a la sortida de la presó de Brians.

Manifestants mostren el seu suport als presos a la sortida de la presó de Brians.EFE

tracking