Comença el judici al procés sobiranista, el més important de la democràcia

Tot va començar a les sessions del 6 i el 7 de setembre del 2017 al Parlament. Es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica cap a la independència, que van ser declarades il·legals pel Constitucional. El tribunal va al·legar que les dos lleis vulneraven la Constitució i l’Estatut. Malgrat això, l’anterior Govern va seguir endavant amb la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i va animar els ciutadans a participar-hi. Aquests fets constitueixen, segons la Fiscalia, un delicte de rebel·lió, que van ser un alçament públic i violent contra la unitat d’Espanya. Per a les acusacions la clau del judici serà provar la violència. Només una vegada s’ha jutjat un delicte de rebel·lió a Espanya des de l’any 1975, i va ser amb el cop d’estat de Tejero. En aquell cas, la violència estava molt clara: hi va haver armes, trets i tancs. El jutge Llarena, instructor del cas de l’1-O, ha arribat a equiparar a les seues interlocutòries la violència del 23-F amb la que ell va veure durant el referèndum. Si la Fiscalia no pot provar la violència, el delicte de rebel·lió caurà. L’advocacia de l’Estat va canviar la rebel·lió per sedició: alçament públic i tumultuós per impedir l’aplicació de lleis. El canvi va coincidir amb l’arribada al govern de Pedro Sánchez en substitució de Rajoy. En el cas de la sedició, la clau està en el terme tumult. El llavors ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va preparar el terreny després de les mobilitzacions del 20-S davant de la seu d’Economia al qualificar-les fins a mitja dotzena de vegades de “tumultuàries” en una roda de premsa.

A partir del dia 12, i durant mesos, s’asseuran a la banqueta per suposada rebel·lió els exmembres del Govern Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders cívics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La Fiscalia els demana 156 anys. Ells acusen l’Estat d’inventar-se la violència per criminalitzar l’independentisme i de no respectar la separació de poders. Mai s’havien fet aquestes acusacions a la democràcia espanyola, i menys encara per part de governants elegits per dos milions de persones.

Tot això va tenir lloc a Catalunya, segons la Fiscalia, entre el 6 i 7 de setembre del 2017 (lleis de desconnexió) i el 27 d’octubre d’aquell any (declaració d’independència). Entén que hi va haver violència, entre altres motius, perquè l’oposició ciutadana al fet que la policia retirés les urnes de l’1-O, instada pels acusats, va provocar accions violentes. També ho creu Vox, una formació residual quan va presentar una querella per aquests fets que ara compta amb pes polític i demana penes extremes (de fins a 74 anys per a la majoria d’acusats). L’advocacia de l’Estat veu sedició en lloc de rebel·lió, és a dir: tumults en lloc de violència.