Rússia respon als EUA i també se'n va del tractat de desarmament nuclear

Rússia es va mostrar ahir disposada a aplicar una vegada més el principi de l’“ull per ull i dent per dent” en la seua política exterior i de defensa. El seu líder, Vladímir Putin, va anunciar que el país suspèn la participació en el tractat de desarmament nuclear INF, en resposta a la mateixa decisió adoptada divendres pels Estats Units. Si la retirada es fa efectiva, els EUA podrien posicionar sistemes de míssils a Europa, mentre que Rússia podria fer el mateix als seus territoris limítrofs amb la Unió Europea o altres zones geogràfiques.

Putin responia així a la declaració de Donald Trump, que va informar que “el procés de retirada del tractat INF es completarà d’aquí a sis mesos tret que Rússia torni a complir” amb el que es va pactar a l’acord del 1987 “mitjançant la destrucció de tots els míssils, llançadores i equips associats que violen” els seus termes. El president rus va dir en aquest sentit que Rússia no pretén desplegar míssils “ni a Europa, ni en altres regions del món” si no ho fan abans els Estats Units. A més, va assegurar que Moscou no es deixarà arrossegar una nova cursa d’armaments, encara que va autoritzar el ministeri de Defensa a començar les tasques per al desenvolupament d’un nou míssil hipersònic. Putin va rebutjar en el seu moment l’ultimàtum presentat pels EUA i considera “inadmissible” l’exigència que destrueixi el míssil de creuer rus Novator 9M729 (SSC-8, segons la classificació de l’Aliança Atlàntica), que, segons l’OTAN, viola l’INF al superar els 500 quilòmetres d’abast.

En aquest sentit, la Defensa russa va revelar ahir la imatge satèl·lit d’una planta de la corporació militar nord-americana Raytheon, que presumptament va començar l’any 2017 els preparatius per a la fabricació de míssils prohibits pel tractat nuclear bilateral. Durant la jornada d’ahir, els dos països es van estar acusant d’haver violat els termes de l’acord.

A tot això, el Govern xinès va advertir de “greus conseqüències” per l’abandó unilateral dels EUA de l’INF. Així mateix, l’Exèrcit de l’Iran va presentar un nou míssil de creuer amb un abast de 1.300 quilòmetres en plenes celebracions del 40 aniversari de la Revolució Islàmica de 1979. Les relacions entre els EUA i l’Iran travessen un moment crític després de la represa de les sancions nord-americanes contra Teheran després que Washington decidís abandonar l’acord nuclear pactat amb la república islàmica el 2015.