x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Jordi Turull: «És un judici contra les urnes»

  • JOSEP GRAU
Actualitzada 04/02/2019 a les 10:45
SEGRE entrevista Jordi Turull pocs dies abans del trasllat a Madrid per afrontar el judici al procés per l'1-O
Jordi Turull: «És un judici contra les urnes»

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jordi Turull: «És un judici contra les urnes»

SEGRE
La majoria d’escrits de defensa se centren en la denúncia del caràcter polític de les acusacions. Per què? Amb quina finalitat?
Perquè el relat de les acusacions és del tot polític i l’element clau del seu relat, la violència que s’imputa al procés, és del tot fals. Es criminalitza una opció política com és l’independentisme i, a partir d’aquí, es criminalitzen fets que, si no fossin realitzats per independentistes, formarien part dels drets i les llibertats fonamentals. Estem parlant de reunions entre partits i representants polítics, manifestacions pacífiques, votacions al Parlament, etcètera. O d’acusar-nos de fer coses que han estat despenalitzades, com és el cas de fer un referèndum.

Creu que arribarà aquest missatge polític a la comunitat internacional?

El judici es podrà veure a tot el món. Ara ens podran sentir. Vivim al segle XXI, l’era de les xarxes de comunicació.

Des del sobiranisme es dóna per fet que hi haurà una sentència condemnatòria. Creu que no tindran un judici just?
No podem tenir un judici just si tota la instrucció amb la qual arribem ja ve viciada per moltes carències de garanties, començant per una parcialitat absoluta. Tampoc no tindrem un judici just perquè la Fiscalia i nosaltres no l’afrontarem amb les mateixes condicions i no es respectarà la primera garantia de tot judici, que és la igualtat de les parts per preparar la vista. Les nostres seran unes condicions duríssimes i penoses durant el llarg temps que durarà el judici a Madrid. Malgrat això, no hi anirem pas amb una actitud de vençuts, al contrari.

Pensa que si hi ha una sentència condemnatòria, l’independentisme es plantejarà la desobediència?
No penso en la sentència. Estic concentrat en el judici i a posar- los molt difícil la no-absolució. Davant d’un atac a drets i llibertats fonamentals com el que representa aquest procés judicial, la societat catalana estic segur que tindrà una resposta pacífica i democràtica adequada. No es quedarà de braços plegats.

Una eventual investidura de Carles Puigdemont malgrat les prohibicions del Tribunal Suprem o del Constitucional podria ser una resposta?
La independència l’assolirem si anem tots a una, si som ferms, perseverants i determinats, actius i pacífics. Sempre m’agrada més parlar d’obediència que de desobediència: el procés independentista va d’obediència pacífica i democràtica a la voluntat dels ciutadans, que han parlat molt clar a les urnes en diverses ocasions. El nostre judici és un judici contra les urnes. El president Puigdemont encarna tot això.
«L’Estat s’ha mogut des de lògiques pròpies de la meitat del segle passat»

Creu que una sentència condemnatòria seria un bon moment per a la convocatòria d’eleccions a Catalunya?
Insisteixo que estic concentrat en el judici. A anar-hi ferm i no vençut. No vull anticipar pantalles. Creu que tots els encausats es mantindran ferms en la no-renúncia als ideals malgrat la presó i la possibilitat d’una condemna? O és prioritari aconseguir la llibertat? La injustícia d’aquesta causa judicial no fa més que enfortir les nostres conviccions i el nostre compromís amb allò que hem defensat i que ens ha portat a la presó. L’independentisme és una causa noble, justa, pacífica, legítima i democràtica. No hi podem renunciar. Amb la llibertat i la democràcia no es mercadeja, no estan a la venda. En aquest judici, ens hi juguem el llegat de justícia, de democràcia i de drets i llibertats que volem deixar als més joves i als que vindran.

Les defenses han demanat que declari el rei. [Encara no s’havia descartat el seu testimoni]
Ho demanem perquè és el fiscal que al seu escrit d’acusació utilitza el rei i el seu discurs per acusar-nos. Doncs si serveix per acusar que vingui, que tenim molt interès a preguntar-li coses en relació amb aquests últims dos anys.
«El TS és jutge i part; ho demostren les interlocutòries de Llarena»

Per part de l’independentisme, s’ha abusat d’algunes paraules i d’un excés d’optimisme quan s’ha promès una independència i una República que potser no eren possibles?
Crec que no, perquè la independència de Catalunya és una proposta en positiu que il·lusiona, que és per viure millor i que és possible. El país està a punt. El que no es va calcular bé –i és lògic que no es fes en una societat teòricament democràtica de l’Europa del segle XXI– és que l’Estat es mouria i actuaria des de lògiques i dinàmiques pròpies de la meitat del segle passat.

L’independentisme considera que el Tribunal Suprem és jutge i part en aquest cas?
I tant. De fet, el jutge Llarena ho ha deixat escrit. A les seues interlocutòries ha arribat a escriure crítiques a l’independentisme en primera persona del plural: “Nosotros, los contrarios al procés...”.

Jordi Cuixart ha afirmat recentment que es necessiten nous lideratges independentistes perquè no es pot dirigir un país des de la presó o l’exili. Com ho veu?
Crec que el que urgeix és, a partir de les circumstàncies actuals, definir una partitura conjunta i vàlida per a tots els actors que empenyen el procés cap a la independència. Si no hi ha partitura, difícilment hi haurà nous o bons directors que vulguin dirigir. Aquesta partitura ha d’establir quin és el paper que pot i ha d’aportar cadascun des de l’exili, la presó, el Parlament, el Govern, les entitats, els partits, la gent... Òbviament, com diu Cuixart, la presó té unes grans limitacions objectives. No acceptar-ho és fer-se trampes al solitari, però això no vol dir que no puguem fer res des d’aquí. Es pot fer molt. Ell també ho creu, això. De fet, no para de fer coses, com nosaltres.

S’ha criticat molt la manca d’unitat de l’independentisme des del 21 de desembre. De qui és culpa? Dels interessos dels partits?
La situació d’assetjament i persecució permanent de l’independentisme, amb persones a la presó i a l’exili, etc., no facilita les coses per anar ben coordinats amb la immediatesa que caldria. Això no ho hem de perdre de vista. No és excusa suficient, però no ens podem avaluar com si ens trobéssim en una situació de normalitat institucional i democràtica. Dit això, no sóc ni de buscar culpables ni de recrear-me en els problemes. La lògica que ens hauria de moure és la de pensar tots plegats. Els polítics hauríem de mirar de fer-ho tan bé com ho fa la gent a l’hora d’anar a una. I, sobretot, pensar més en les pròximes generacions i menys en les properes eleccions. Ser més autoexigents amb nosaltres mateixos i menys amb els del costat.

El sobiranisme del carrer sembla que està molt decebut amb aquesta manca d’unitat. Creu que pot desmobilitzar la gent?
La gent hi és i és sòlida. És meravellosa. I ha donat proves suficients que no es cansarà. L’Estat cada dia dóna un motiu per seguir. No es desmobilitzarà, crec. Una altra cosa és que si els seus representants no estan a l’alçada hi haurà canvis, entre altres coses perquè això va de baix cap a dalt, i no pas a la inversa.

Què caldria que fes l’independentisme per compartir estratègia?
Tenir consciència de la transcendència del moment on som i pensar més en les properes generacions que en les pròximes eleccions. Voler fer-ho tan bé com ho està fent la gent.

Ha rebut moltes cartes i visites de lleidatans a la presó?
Moltes, moltes! És increïble! Mai ho podré agrair com realment correspondria. Sempre estaré en deute. Sempre. De Lleida he rebut moltíssimes cartes, han vingut a cantar, a donar-nos suport i a dir bona nit, aquí, a l’esplanada de Lledoners, ja sigui en dies feiners, en caps de setmana o els mateixos dies de Nadal o Cap d’Any. No ens hem sentit sols en cap moment. Toni Postius, que és per a mi un gran referent de Lleida ciutat, sempre m’ho posa de manifest.

Comentaris

  • #1 Jordislliures
    04/02/19 17:21

    Ggran entrevista! Guamnyarem!

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut

1
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre