Un judici sense precedents

No es recorda al Suprem un cas que hagi exigit una logística de tal magnitud en l’alt tribunal, ja transformat i adaptat per acollir el judici del procés, probablement el més mediàtic de la seua història, amb més de 600 periodistes acreditats de 170 mitjans nacionals i internacionals.

És, en paraules del seu president Carlos Lesmes, tot un "repte organitzatiu d’una important complexitat" per a un tribunal molt poc habituat a jutjar causes i la infraestructura del qual "no està preparada per a aquest tipus de judicis".

D’allà l’"esforç d’adaptació" que han hagut de realitzar perquè el judici que acapararà tota l’atenció en els propers tres mesos es desenvolupi amb la "màxima normalitat".

El Suprem, que porta setmanes preparant-se per acollir el que molts qualifiquen com el judici del segle, calcula que, dels 600 periodistes acreditats, uns 250 treballaran a les seues instal·lacions, sobretot en aquells dies en què es desenvolupin els interrogatoris dels 12 acusats.

En democràcia, tan sols el judici dels atemptats de l’11-M va generar una expectació mediàtica similar a què es preveu amb el procés quant a nombre d’acreditacions i presencia de mitjans internacionals, dels quals mig centenar seran estrangers, principalment europeus entre alemanys, francesos, suïssos i holandesos.

Aquella vista oral va tenir lloc en un pavelló de la Casa de Campo de grans dimensions que va ser llogat per l’Audiència Nacional: res a veure amb la sumptuositat del que per a molts madrilenys continua sent el Convent de les Salesas, seu del Tribunal Suprem des de 1873.

Ni de bon tros amb el llustre de l’alt tribunal i del seu Saló de Plens, on se celebrarà el judici, amb parets embolicades en seda de Damasc i dos llums d’aranya d’estil Lluís XV.

Aquesta sala, probablement la més grandiosa i solemne d’entre els palaus de Justícia del país i on cada any se celebra l’obertura de l’any judicial i les preses de possessions de nous magistrats, serà la que aculli a partir de dimarts un nou capítol del procés: la seua versió judicial.

Tan sols 100 persones podran entrar en ella. Vint-i-quatre seran familiars (dos per cada acusat), una vintena periodistes i la resta es destina a aquells que vulguin acudir al judici. D’aquesta forma, unes cinquanta persones podran assistir de públic cada dia. Això sí, després de fer una cua a l’exterior de l’alt tribunal i per ordre d’arribada.

Sense oblidar els dos parlamentaris bascos en representació de la cambra autonòmica i les autoritats que vulguin assistir, com molt probablement farà el president de la Generalitat, Quim Torra, a qui es tractarà amb la "deferència que li correspon" en ser "una autoritat pública espanyola".

Un passadís separarà el públic de les estrades. Presidint la sala estarà el tribunal de set jutges; a la seua esquerra, s’han reservat tres places per a la Fiscalia, d’altres tantes per a l’Advocacia i dos per a Vox, acusació popular.

A l’altre costat les 12 defenses, que no 12 advocats, ja que els lletrats principals estaran acompanyats per companys dels seus bufets. I en una decisió amb pocs precedents, el tribunal ha permès que els acusats puguin seguir el judici asseguts al costat dels seus advocats o darrere d’ells per evitar l’exposició d’estar permanentment a la banqueta dels acusats. Allà només s’asseuran quan els toqui declarar.

I en les aturades -entre ells una hora i mitja per dinar- els dotze líders independentistes esperaran en una sala destinada generalment a conferències i exposicions, situada just sota del despatx oficial del president del Suprem, en la que un restaurant els servirà un menú a un preu econòmic.

Tret de la vintena que seran en Sala -i que aniran rotant així que passin les jornades- la resta dels 230 periodistes habilitats seguiran les sessions en tres espais diferents: la biblioteca, la coneguda com a sala de l’"aspirina" i la sala d’actes.

I com el procés viu constantment de jornades i fites històriques, el judici íntegre es transmetrà per primera vegada en directe a través del web del Poder Judicial, que ha elaborat una pàgina ad hoc sobre la denominada "causa especial 2097/2017".

Tot això amb un objectiu clar: que el judici se celebri amb les màximes garanties de "publicitat i transparència" per "posar de manifest la qualitat de la justícia espanyola".