La derogació de la llei mordassa i de la presó permanent, paralitzades

La decisió de Pedro Sánchez de convocar les eleccions generals per al 28 d’abril impedirà que les Corts Generals puguin aprovar dos reformes parcials de la Constitució i la derogació de lleis com la de Seguretat Ciutadana, rebatejada com a llei mordassa, la de la presó permanent revisable i la nova llei d’universitats, encara que sobre aquesta última l’Executiu va assenyalar que elaboraran el text “fins que s’acabi la legislatura”.

El Govern també pretenia tirar endavant dos reformes puntuals de la Carta Magna: una per limitar l’aforament dels membres de l’Executiu, diputats i senadors a l’estricte exercici de les seues funcions en el càrrec, i una altra per eliminar el terme disminuït de la Constitució i substituir-lo per persona amb discapacitat. Cap de les dos no veurà finalment la llum perquè l’avanç electoral obligarà a dissoldre les Corts el 5 de març i amb aquestes decauran desenes d’iniciatives. La fi de la legislatura també deixa pendent la reforma dels estatuts de les Balears, Cantàbria i Múrcia per eliminar els aforaments.

Crespín va assegurar que els pressupostos “haurien millorat el nivell de vida de 2 de cada 4 lleidatans”

D’altra banda, el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, va criticar ahir els diputats lleidatans del PP, ERC i PDeCAT per tombar els pressupostos de l’Estat.

Crespín va apuntar que “dos de cada quatre lleidatans podrien haver vist millorar el seu benestar social i econòmic”. Els pressupostos preveien una inversió de trenta-sis milions d’euros a les comarques de Lleida, i Crespín va assegurar que quan els alcaldes reclamin millores a les carreteres N-230, N-240 o N-260, “els hauré de dir que demanin responsabilitats als seus diputats al Congrés”.

Així mateix, el subdelegat va assegurar que les eleccions del 28 d’abril (vegeu la pàgina 3) són una oportunitat “per continuar construint el patriotisme de les persones i deixar enrere el patriotisme de les banderes”.