L'Executiu acorda traslladar les restes de Franco el 10 de juny al cementiri d'El Pardo

El Govern central va acordar ahir que les restes del dictador Francisco Franco siguin traslladades el 10 de juny al panteó familiar de Mingorrubio-El Pardo, cementiri en el qual està enterrada la seua dona, Carmen Polo. “Perquè el dictador no sigui en un lloc d’exalçament”, va dir la vicepresidenta Carmen Calvo durant la roda de premsa del Consell de Ministres en què va defensar que amb aquesta mesura compleixen la llei.

Calvo va aclarir que la decisió serà “d’obligat compliment” per a qualsevol Govern que estigui al poder en aquesta data, el 10 de juny, “llevat que hagi modificat la norma que obliga a fer-ho” perquè només és possible “la modificació o l’execució” i va argumentar que han pres la decisió “una vegada que la família decideix que no se’n fa càrrec”.

El Govern espera que el Valle de los Caídos sigui un lloc per al record de les víctimes enterrades

No obstant, Calvo no va precisar si ja compten amb llicència d’obres per portar a terme l’exhumació de les restes del dictador, i va evitar aclarir si una suspensió cautelar del Tribunal Suprem impediria que pogués dur-se a terme o que es fes en aquesta data. “No fem intromissió” en el poder judicial, va argumentar.

L’alt tribunal estudia si suspèn l’exhumació a petició de la família del dictador, que s’oposa que les restes surtin del Valle de los Caídos. “Nosaltres som el Govern, no entrem en el que faci o no el poder judicial”, va defensar Calvo, que va afegir que l’Executiu no ha de fer “cap comentari” a les resolucions judicials però “ha de donar una data” per finalitzar el procediment. Serà un acte privat per respectar la intimitat de la família, que pot ser a l’exhumació i a l’enterrament d’El Pardo, i el “decòrum” que el Govern, va subratllar, va prometre en tot moment.

I serà privat també, sense imatges, ni comunicació ni convocatòria pública del trasllat de les restes, perquè no es tracta d’un “espectacle”, va postil·lar la vicepresidenta.

Pel que fa al futur del Valle de los Caídos, sobre el qual el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, va apostar perquè acabés sent un cementiri civil, la vicepresidenta va comentar que ha de ser “un lloc de record i de memòria”, un “recordatori”, un “lloc de repòs i respecte” per a les més de 30.000 víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil que hi estan enterrats “sense la pertorbació que hi sigui Franco”.

La decisió de posar data a l’enterrament de les restes al cementiri madrileny es porta a terme enmig de la precampanya electoral, amb les Corts dissoltes i malgrat que el Suprem va admetre el recurs de la família Franco, obria una peça separada de mesures cautelars a petició de la part recurrent i donava deu dies a l’Advocacia de l’Estat perquè es pronunciés. Sense haver conclòs aquest termini (ho fa el dia 18), l’Executiu central ha decidit fixar data per al trasllat de les restes. Després de concloure aquest termini, està previst que el Suprem es pronunciï sobre si hi ha cautelars. Si no s’aproven les cautelars que demana la família Franco, l’exhumació tindria via lliure.

Tanmateix, Luis Felipe Utrera-Molina, advocat de la família, va recordar al gabinet de Pedro Sánchez que no podrà exhumar el dictador abans que el Tribunal Suprem resolgui el conflicte judicial obert. “El Govern no pot procedir a executar l’exhumació mentre està sub iudice la petició mesures cautelars que vam fer”.

En aquest emplaçament, un dels més petits dels vint-i-dos que hi ha a Madrid, ja hi ha enterrades persones properes a la Dictadura, com els expresidents Carlos Arias Navarro o Luis Carrero Blanco, encara que també n’hi ha d’ideologia molt diferent.