El segon de Montoro admet que no hi ha proves de malversació

La declaració de Felipe Martínez Rico, exsubsecretari d’Hisenda de Cristóbal Montoro va obrir ahir la sisena setmana del judici pel procés. La fiscal Consuelo Madrigal va interrogar Martínez sobre el control que exercia sobre els comptes de la Generalitat. L’exalt funcionari va respondre preguntes sobre la fiabilitat dels controls que es van imposar a les despeses a Catalunya entre l’any 2015 i el 2017, període en què van arribar a ser de caràcter setmanal. Va afirmar al Tribunal Suprem que el novembre de l’any 2015 al Parlament es van establir mesures de control perquè hi havia un “motiu econòmic” per fer-ho i va afirmar que la Generalitat va poder eludir el control que se li va imposar el 2017. Segons Martínez Rico, era un sistema d’intervenció comuna que es realitzava en diferents organismes públics i “persegueixen fer una certificació de despeses, però no són la realitat material dels fets”, que és “més complexa” i va reconèixer que els sistemes “arriben fins on arriben i tenen els límits que tenen”. La fiscal també li va preguntar si es podria haver eludit el control de contractacions irregulars, a la qual cosa el testimoni va contestar que sempre que sigui contrària a les pautes de contractació del sector públic es pot parlar de contractació irregular, sigui aquesta certificada o no, i en aquest cas quedaria “fora del marge de control”. Malgrat no recordar les certificacions concretes referides a determinades despeses realitzades en relació amb l’empresa Unipost, en la qual la Guàrdia Civil va confiscar material per a l’1-O, va reconèixer que un altre fet diferent és que la informació que es remetia fos completa i exacta i va fer al·lusió a les set denúncies que es van remetre des d’Hisenda al ministeri Públic, que va posar tots els instruments a la seua disposició per fer un seguiment de com es gastava el pressupost a Catalunya, i va afegir que una cosa diferent és com s’ajustés a la realitat.