El calvari de votar des de fora d'Espanya

Fora d’Espanya hi ha més de 2 milions de potencials votants -treballadors, estudiants, militars, marins i pescadors- per a qui l’administració ha ideat uns sistemes de votació tan complexos que la immensa majoria acaba sucumbint al via crucis burocràtic i opta per no votar.

Entre els més de dos milions d’inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), els gairebé 3.000 militars en missions a l’exterior, els membres de la marina mercant i els treballadors de vaixells de pesca en altura sumen tants vots com tota la província de Sevilla o les Illes Canàries. Per a tots ells, i amb l’objectiu de l’impedir el frau, es va establir un sistema de votació tan complex, amb instruccions tan confuses, amb tants requisits i amb uns terminis tan ajustats, que en les eleccions de 2011, no va votar el 94 per cent dels residents a l’estranger.

ELS RESIDENTS A L’ESTRANGER

El via crucis dels votants a l’estranger va començar ja el març, quan van tenir set dies per anar al seu consolat i comprovar si figuraven al cens i per reclamar la seua inclusió, un tràmit que es podia realitzar només de manera presencial. Només aquest pas ja resulta complicat per als qui viuen en ciutats on no hi ha consolat espanyol o en algun dels més de 40 països en els quals Espanya no té representació diplomàtica, com és el cas de Madagascar, Geòrgia o Islàndia.

A continuació, el votant ha "de pregar" per correu i amb un formulari oficial que l’Oficina del Cens Electoral li enviï la documentació: un gran sobre amb les paperetes de les candidatures al Congrés i al Senat de tots els partits i els sobres de votació.

Per facilitar el procés, el Ministeri d’Afers Estrangers detalla els tràmits i passos a seguir en un document amb instruccions tan prolixes i aclaridores com que la documentació s’enviarà "no més tard del trenta-quatrè dia posterior a la convocatòria, en aquelles províncies on no hagués estat impugnada la proclamació de candidats, i en les restants, no més tard del quarantè segon."

Aquest pas, aparentment senzill, es complica per als votants que resideixen en països amb un sistema de correus deficient o en zones aïllades, com passa en grans zones de l’Àfrica i Sud-amèrica.

I arriba el moment de votar, el que de nou deixa al votant a mercè del sistema de correus local o obligat a tornar al consolat per dipositar el seu vot.

MILITARS EN MISSIONS A L’EXTERIOR

Tampoc no ho tenen fàcil els prop de 3.000 militars espanyols destinats en missions de pau a l’estranger. Per poder votar, ells han, en primer lloc, d’informar el comandant del seu vaixell o cap de la seua unitat, que enviarà una llista al Ministeri de Defensa, que tramitarà les sol·licituds del certificat d’inscripció en el cens a les corresponents delegacions de l’Oficina del Cens Electoral. Cada Delegació Provincial remet la documentació al Ministeri perquè se la faci arribar a cada militar inscrit, que votarà en la base en la qual estigui destinat.

Els vots emesos passen en mans del comandant del vaixell o cap d’unitat, que els custodiarà fins que siguin recollits per l’encarregat del seu transport a territori nacional.

El Ministeri de Defensa fa arribar els vots rebuts a Correus i Telègrafs abans del tercer dia previ al de la celebració de les eleccions, i aquest organisme els remetrà amb caràcter urgent a la Mesa Electoral que correspongui a cada votant.

VOTANTS EMBARCATS

Una cosa semblant succeeix amb les persones embarcades per llargs períodes de temps que es veuen obligats a votar des d’alta mar o en ports estrangers en els quals, per descomptat, no estan empadronats. La llei també contempla la possibilitat que el personal dels vaixells de la marina mercant o la flota pesquera d’altura capdavanters en Espanya poden exercir el seu dret a vot.

Per a això, primer han de demanar per radiotelegrafia un certificat d’inscripció en el cens a l’oficina corresponent a la localitat en la qual resideixin normalment, que serà la responsable de fer-los arribar els documents necessaris per votar.

El missatge haurà d’incloure, a més de les dades del votant, el nom del vaixell en què es troba embarcat i els ports als quals tingui previst arribar el vaixell, amb indicació de les dates concretes de la seua arribada a port.

Una altra manera de rebre la documentació és especificar si està previst trobar-se en alta mar amb un altre vaixell que surti de port espanyol i que pugui portar el sobre amb les paperetes i documents necessaris.

Per a això, haurà d’indicar, de nou per radiomissatge, el nom de l’armador i del vaixell que pugui portar la documentació.

La llei especifica que, en període electoral i per a aquests menesters, els serveis de radiotelegrafia dels vaixells tindran la consideració de "dependències delegades del Servei de Correus" i que els comandants i capitans o l’oficial en qui expressament deleguin la de "funcionaris encarregats de la recepció de la sol·licitud" de vot.

Una vegada rebuda tota la documentació, i escollides les paperetes del seu vot, l’elector l’ha d’enviar per correu certificat i urgent, des de qualsevol dels ports en què el vaixell atraqui a la Mesa Electoral en què li correspongui votar.