x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

Fernàndez insisteix que la mobilització del 20-S va ser “pacífica” i admet que va desobeir

Actualitzada 26/04/2019 a les 10:45
“Si l’autodeterminació és un delicte, em declaro culpable i reincident”, afirma || Els testimonis proposats per les defenses desacrediten el relat de violència en els dies previs a la celebració del referèndum
David Fernàndez.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© David Fernàndez.

ACN
David Fernàndez.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© David Fernàndez.

ACN

L’última sessió de la setmana del judici al Tribunal Suprem contra la cúpula de l’independentisme pels presumptes delictes que se’ls atribueixen en relació amb el referèndum de l’1-O va ser protagonitzada per testimonis proposats per les defenses, que van explicar el seu punt de vista de les mobilitzacions del 20-S i van desgranar l’activitat del Diplocat. “La nostra actitud va ser indubtablement no violenta i pacífica”, va subratllar l’exdiputat de la CUP David Fernàndez davant dels magistrats amb referència a la concentració davant de l’edifici de la conselleria Economia i a la que es va produir més tard davant de la seu dels cupaires com a resposta a la presència policial als voltants. Arran d’això, Fernàndez va denunciar que “la policia va intentar entrar a la seu d’un partit polític sense cap classe d’ordre judicial”. “Em van impedir entrar a la seu del meu propi partit”, va assenyalar, alhora que va insistir que “no hi ha estratègies violentes a l’espai independentista” i que “sempre cridem al pacifisme”. Així mateix, va admetre haver desobeït el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va prohibir el referèndum. “Vam desobeir 2,3 milions de persones. Si l’autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident”, va sostenir. A diferència dels també exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant, Fernàndez va acabar per respondre a les preguntes de l’acusació popular, malgrat les reticències que va expressar inicialment. En la mateixa línia, el diputat d’ERC Jordi Orobitg va explicar que “hi havia molta gent en un ambient festiu proclamant el dret de protesta” davant de la seu d’Economia. “Vaig arribar abans de les deu del matí i me’n vaig anar de matinada, i només vaig veure un acte reprovable, un jove que va llançar una botella d’aigua buida contra la façana de la conselleria”, va relatar. Així mateix, va afegir que “no vaig veure cap intent d’assalt violent a la seu d’Economia”. També el senador republicà Bernat Picornell va qualificar de “dia festiu” l’ambient a la concentració del 20-S i va destacar que la gent cantava i que, fins i tot, hi va participar una colla castellera. En sintonia amb els dos testimonis, Sílvia Sàbat, que era en aquell moment el cap de Secretaria de la conselleria d’Economia, va parlar d’un “ambient tranquil” i va assegurar que la concentració a l’exterior de l’edifici “no va interferir” en les diligències judicials.

Pel que fa al referèndum, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg va asseverar que “la ciutadania va protagonitzar aquell dia l’acte de desobediència civil més important dels últims anys”. En aquest sentit, va explicar que els catalans “van considerar que la resolució del Tribunal Constitucional era injusta i van decidir desobeir-la” i va afegir que “la ciutadania es va autoorganitzar” per tirar endavant la votació. En aquest mateix punt va insistir Jordi Armadans, director de Fundipau. “La gent col·laborava en el referèndum sense haver estat organitzada prèviament”, va defensar. A més, va puntualitzar que “ningú, a nivell organitzatiu, pretenia fomentar l’ús de la violència” durant la jornada de votació. En una línia similar a la de Wagensberg i Armadans, Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, localitat d’Oriol Junqueras, va explicar que el vicepresident del Govern de Puigdemont “va demanar calma i actitud pacífica” l’1-O als votants. “Junqueras es va dirigir als veïns demanant calma i serenitat”, va assegurar, i va remarcar que “a Sant Vicenç dels Horts no hi va haver violència”. També va puntualitzar que van ser els Mossos els que van impedir a Junqueras accedir al col·legi electoral per votar.

“Romeva mai s’ha desviat del pacifisme”, diuen dos testimonis
Un altre dels testimonis que van declarar ahir al Tribunal Suprem va ser Fèlix Martí, exdirector i fundador del centre Unesco de Catalunya, que va assegurar que el conseller cessat d’Exteriors, Raül Romeva, “mai s’ha desviat, de l’orientació pacífica”. Martí va explicar que Romeva “va demanar tenir una responsabilitat tècnica al centre Unesco de Catalunya”, una institució que té com a finalitat “promoure els drets humans en tots els continents”. En sintonia amb les paraules de Martí, el director de Fundipau, Jordi Armadans, va afirmar que “Romeva està convençut que qualsevol conflicte s’ha de resoldre per la via del diàleg”. Així mateix, va afegir que l’ara candidat d’Esquerra Republicana al Senat a les eleccions de diumenge “està convençut d’actuar en tots els supòsits en clau de pau”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre