x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

EL CANDIDATERC

Xavier Eritja: «Potser haurem de demanar l'amnistia dels presos, que no implica la culpabilitat»

  • H.CULLERÉ
Actualitzada 26/04/2019 a les 11:01
Les de diumenge seran les terceres eleccions al Congrés per a Xavier Eritja en només quatre anys. Ha viscut de prop dos legislatures convulses i avortades mentre a Catalunya es desenvolupaven els moments claus del procés. Per a Lleida destaca la necessitat d’invertir en agroindústria i en els grans eixos viaris i de tren.
Eritja és historiador i ha presidit a Lleida Òmnium i l’Ateneu.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eritja és historiador i ha presidit a Lleida Òmnium i l'Ateneu.

ITMAR FABREGAT

Fa quatre anys va fer el salt d’activista social a polític. Han estat dos legislatures en només quatre anys i opta a la tercera. Va valer la pena el pas?
El salt va ser molt important. Venia de fer política des del carrer, del món de les entitats, on qualsevol acció té un efecte immediat encara que a petita escala. Saltar a la política institucional d’Estat va requerir un període d’adaptació. El primer any (2015) va ser una legislatura suspesa i em va resultar difícil veure com funcionava. En aquesta segona legislatura (2016-2019) ja he après com va. La política estatal està més allunyada del dia a dia dels ciutadans però permet veure com funciona la política des del poder. Et mostra qui mana. Dóna una visió molt diferent de la que tens des de la política local o sectorial.

Ha pogut fer política en aquestes dos legislatures convulses?
Ha estat complex. D’una banda teníem determinades polítiques socials que veiem bé, però per una altra hi havia l’aplicació de l’article 155. Era necessari plantar cara a l’Estat en qüestions de vulneració dels drets civils i polítics i en això érem contundents. Però després hi havia la feina diària, amb temes sobre la taula que afecten directament el ciutadà i no pots negar-te a tramitar-les. I són temes treballats amb Podem i amb PSOE, amb qui coincidim més en aquest aspecte. Se’ns retreu que no vam aprovar el pressupost de Pedro Sánchez (cosa que precipitaria el final de la legislatura), però hem aprovat quaranta reials decrets de polítiques socials excepte un: el concernent al lloguer de l’habitatge.

Vostès aposten més pel diàleg que per la confrontació amb Madrid. Per què no bloquejar la política espanyola, segons aposten altres independentistes?
No som partidaris del xoc, encara que quan es vulnerin drets actuarem en conseqüència i paralitzarem l’activitat si cal. Va ser el cas dels pressupostos. Vam dedicir que no els tiràvem endavant perquè no hi havia diàleg. Ells no feien cap pas cap a un acord i nosaltres vam tancar files. Però en qüestions socials es pot votar a favor si beneficia el ciutadà.

Les enquestes els són favorables a Catalunya. Quin seria l’escenari òptim al Congrés per a Esquerra Republicana?
Veiem tres escenaris possibles: una majoria de la dreta i l’extrema dreta, però creiem que no sumaran. Un (perillós) acord entre PSOE i Ciutadans, perquè Ciutadans és de centredreta amb tics d’extrema dreta, que obstaculitzaria les polítiques socials i estancaria el tema català. L’aposta més forta és un front d’esquerres amb la participació de sobiranistes, comptant amb PSOE i Podem (ja hem treballat amb ells), Esquerra i altres forces sobiranistes com Junts per Catalunya i PNB. Això permetria recuperar l’estat del benestar, així com drets civils i polítics.

Creu que el PSOE està obert a aquesta possibilitat?
Hem de tenir prou força per evitar que el PSOE pacti amb Ciutadans.

Entrarien al Govern?
No crec que fos necessari. El que s’ha de fer és obrir de nou la via del diàleg.

En cas que hi hagi sentències desfavorables als líders independentistes, condicionaria aquest diàleg?
En el seu moment el condicionarà perquè procediran del Tribunal Suprem, del poder judicial, i el mateix Govern central hi tindria una mica de responsabilitat. Després de les sentències s’obrirà un nou cicle en què tindrà un paper important la reclamació de l’amnistia. Creiem que les sentències seran dures i haurem de demanar això, l’amnistia, que implica que no hi ha culpabilitat, davant l’indult. El poder executiu sí que hi tindrà un paper important.

Creu que hi haurà llavors eleccions a Catalunya?
Potser hi porta, perquè es tracta d’un nou cicle i s’haurà de veure com s’enfoca la nova situació a partir d’una nova estratègia. Però dependrà del president Torra.

Se senten interpel·lats quan Puigdemont critica la “política des de la comoditat”?
Sempre hem dit que en qüestions socials el Govern espanyol ens tenia davant. Voldríem funcionar com una república, però la realitat és que no ho som. A Madrid es prenen decisions i hem de seguir endavant. Hi ha gent en situació molt vulnerable, afectada per les retallades del PP i CDC a Catalunya. S’ha de treballar per recuperar l’estat del benestar. També per garantir els mateixos valors democràtics. Si s’ha d’arribar a acords en aquesta matèria, hi treballarem. Si no, ens plantarem. L’única manera de desbloquejar el conflicte és mitjançant el diàleg. Nosaltres tenim molt clar el nostre paper i les nostres reivindicacions. A Junts per Catalunya els demanem que també ho tinguin clar.

No ho tenen?
Un sector de l’electorat de centredreta se sent actualment orfe i això afecta el bloc sobiranista. El primer que cal fer és resoldre aquesta situació i que ocupin l’espai de centredreta. Això permetria fer un projecte, un front comú.

En paral·lel a tot això, no es pot obviar que la inversió de l’Estat a Lleida ha caigut de manera gradual però imparable durant els últims anys. Creu que cal esmenar-ho?
Per a nosaltres és molt important el sector agroalimentari i és necessari apostar-hi, així com pels serveis que l’envolten. En el cas de Lleida, aquest sector està lligat a petites empreses i autònoms i s’ha defensar que s’hi facin inversions. Així mateix, és necessari invertir en infraestructures.

Quines són les prioritàries?
L’Estat parteix d’una concepció radial de les comunicacions i això és un problema perquè no es tenen en compte les necessitats reals del territori. Per exemple, l’autopista AP-2. Per a nosaltres el gran eix de comunicacions amb el port de Tarragona, un element clau per a l’economia de Lleida. No pot estar sotmès a peatges. Una altra gran carretera: l’Eix Pirinenc. Fa molts anys que reclamem millores. Pel que fa als trens de rodalies, s’ha de convertir els eixos ferroviaris de l’Estat i revertir-los a la Generalitat per tal de teixir una xarxa de rodalies que permeti oferir un transport públic eficient i descongestionar el trànsit de vehicles. També la carretera N-230: Lleida ha de connectar amb un altre gran espai agroalimentari que és l’euroregió de Tolosa.

I tornant a aquestes dos últimes legislatures a Madrid, quins moments recorda amb més in-tensitat al Congrés des de l’any 2015?
El dia 20 de setembre i al llarg de tota la tardor del 2017. Hi havia una inestabilitat constant. Recordo que un dia vaig venir amb tren a cobrir uns actes a Cervera i a Aitona, que es van suspendre, i vaig anar directe amb tren a Barcelona. Des d’aleshores i fins al desembre d’aquell any (es van convocar eleccions autonòmiques) va ser molt dur. Enmig hi va haver l’1 d’octubre. Últimament, l’inici del judici als presos independentistes, lligat amb la victòria i el pacte de Partit Popular i Ciutadans amb Vox a Andalusia i després la nostra abstenció en els pressupostos generals del PSOE, cosa que va fer que els socialistes ens acusessin de radicalitzar la dreta.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre