ELECCIONES
ERC arrasa i aconsegueix dos diputats, JxCat manté el seu i el PSC el recupera
En Comú i el PP es queden sense representació amb un resultat desastrós dels populars
Bailac, Caminal, Eritja i Granollers, celebrant la victòria a la seu d’ERC a Lleida.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va fer ahir història a l’aconseguir per primera vegada dos diputats al Congrés per Lleida en unes eleccions generals després de la restauració de la democràcia. Si fa tres anys ja va aconseguir una fita quan es van imposar en nombre de vots, encara que això només li va servir per aconseguir un escó, ara ha superat de llarg el 30% dels sufragis, ja que ha obtingut la meitat dels quatre diputats en lliça. Seran Xavier Eritja, en la seua tercera elecció, i Inés Granollers, que s’estrena en un càrrec públic. De la magnitud d’aquesta victòria en dóna idea el fet que ha aconseguit uns 75.000 vots i es converteix en la primera formació que té dos escons per Lleida des de l’antiga CiU el 2011. Precisament, ha superat per vora 30.000 sufragis Junts per Catalunya, que repeteix en segon lloc amb més vots que el 2016 (llavors com a Convergència) però amb un percentatge lleugerament inferior, a causa del fort augment de la participació (vegeu el desglossament). D’aquesta manera, conserva l’escó que tenia, que serà per a Jordi Turull, al qual el Tribunal Suprem haurà de permetre sortir de la presó per poder prendre possessió, al ser un dels dirigents independentistes en presó preventiva que estan sent jutjats per l’organització del referèndum de l’1-O.
El quart seient a la Cambra Baixa serà per al PSC, que el recupera després d’haver-lo perdut fa tres anys al rebre uns 14.000 vots més que llavors. Montse Mínguez passarà així a la política estatal després d’haver estat a l’equip de govern socialista a l’ajuntament de Lleida des del 2003.
Els grans derrotats a la circumscripció són En Comú Podem i el PP, que perden el diputat que tenien. Destaca especialment el desastrós resultat dels populars, que malgrat l’increment de la participació han tingut menys de la meitat de vots que fa tres anys i es queden lleugerament per sota del 5 per cent, en la línia del conjunt de Catalunya. Així doncs, la defenestració de José Ignacio Llorens per deixar pas a Dante Pérez no ha tingut cap efecte positiu. Per la seua part, els comuns han passat de rebre el 16,6 per cent de sufragis fa tres anys a la meitat, per la qual cosa Jaume Moya s’ha s’ha quedat molt lluny de revalidar l’escó que va obtenir el 2015 i el 2016.
A més a més, en nombre de vots s’han vist superats, encara que per molt poc, per Ciutadans, que passa a ser la quarta força que millora tant en sufragis com en termes percentuals, però que necessitaria haver doblat els registres per comptar amb representació.
Pel que respecta a la resta de formacions, el Front Republicà ha superat per estret marge els ultres de Vox, encara que cap dels dos no arriba ni al 3 per cent dels vots. El següent al rànquing és el PACMA, el partit animalista, que no assoleix l’1 per cent.
La participació supera el 75% i és la tercera més alta des del 1977. L’índex de participació que es va registrar a la província, del 75,7 per cent d’acord amb les dades provisionals, és el segon més elevat en unes eleccions generals. Només va ser superior a les primeres, el 1977, quan va ser del 77,9 per cent, i gairebé empata amb les de 1982, quan va assolir el 75,8 per cent. Només en tres ocasions més (2004, 1993 i 1996) la participació havia estat per sobre del 70 per cent. S’ha quedat molt a prop del 77,11 per cent de les últimes eleccions al Parlament i, a més, destaca el fet que en aquests comicis ha augmentat disset punts respecte a fa tres anys. En canvi, els vots en blanc i els nuls, que en anteriors eleccions superaven o rondaven l’1 per cent, ara es queden en el 0,6 per cent.
