Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© La fragata espanyola 'Méndez de Núñez', retirada temporalment del grup de combat dels EUA.
EFELa tensió entre els Estats Units i l’Iran ha crescut des que la setmana passada el primer ministre iranià, Hassan Rouhani, anunciés la intenció d’abandonar les seues obligacions amb el pacte nuclear firmat el 2015 i continuava el bloqueig financer al qual els tenen sotmesos els Estats Units.
La guerra psicològica entre els dos països ha portat Espanya a ordenar la retirada “temporal” de la fragata Méndez de Núñez del grup de combat del portaavions nord-americà Abraham Lincoln. La ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, va intentar evitar problemes amb l’Executiu de Donald Trump i va assegurar que la retirada no obeeix a “una decisió de caràcter polític” sinó tècnic, pel canvi d’una missió per part dels Estats Units “no acordat amb el Govern espanyol”. Robles va valorar “el fet” que el grup de combat es dirigís “a una zona en un context polític determinat amb intervencions d’avions bombarders B52” per “entrar al Golf”, una cosa que supera el seu acord. “Això no és un tema de discrepàncies” sobre l’Iran, va insistir la ministra, que va reiterar que Espanya es limita a complir “escrupolosament” l’acord amb els Estats Units.
El govern del magnat Donald Trump va enviar la setmana passada diversos bombarders i vaixells de guerra a la regió per pressionar l’Iran davant de “qualsevol sabotatge” que vulgui cometre contra els EUA. Segons TheNew York Times, el pentàgon té 120.000 soldats preparats per ser desplegats a l’Orient Mitjà en cas que l’Iran ataqui.
