GRÀFICS | Com seran els pactes a la Paeria?

Els resultats registrats ahir a Lleida ciutat situen com a escenari més factible un govern format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya Lleida amb el suport del Comú, ja sigui dins d’aquest o des de fora. D’aquesta forma, el PSC es quedarà a l’oposició per primera vegada des del bienni 1987-1989. Això és el que fa preveure el posicionament d’aquestes tres formacions tant durant els últims quatre anys com a la campanya. ERC, JxCat i Comú sumen 15 regidors, un més que els necessaris per tenir la majoria absoluta.

L’alcaldable d’ERC, Miquel Pueyo, serà l’encarregat de liderar la negociació per formar govern en la seua condició de llista més votada. Aquest fet gairebé li garanteix ja d’entrada l’alcaldia, perquè la polarització del panorama polític entorn del procés i el repartiment dels 27 edils de la Paeria fa pràcticament inviable un pacte que sumi majoria absoluta deixant al marge Esquerra.

La polarització entorn del procés invalida d’entrada opcions com un pacte entre ERC i PSC

Pueyo ja va estendre ahir la mà a JxCat i el Comú, i el lògic és que comenci negociant amb Toni Postius, cap de llista de JxCat, amb qui ERC es disputava l’hegemonia de l’independentisme a la capital. Caldrà veure quines contrapartides sol·licita Postius, que veu com el seu partit, que sempre havia estat la principal força d’oposició a la Paeria tret del primer mandat de la democràcia, no ha pogut liderar finalment el canvi.

A partir d’aquí, tocaria negociar quin paper concedeixen al Comú, si el conviden a formar part del govern o si intenten aconseguir el seu suport estable però sense formar-ne part. Encara que el Comú no es defineix com a independentista, ha coincidit amb Esquerra Republicana de Catalunya i el PDeCAT en totes les votacions importants al llarg de l’últim mandat. A més, el seu número u, Sergi Talamonte, s’ha mostrat molt dur amb l’equip de govern socialista, tant quan l’alcalde era Àngel Ros com en els mesos en què Fèlix Larrosa ha estat el primer edil.

Ara bé, també seria possible que ERC i JxCat governessin buscant suports puntuals d’altres grups. Cal tenir en compte que perquè no tiressin endavant les seues propostes el Comú hauria de votar en el mateix sentit que PSC, Cs i PP, és a dir, precisament al contrari del que ha passat en els últims quatre anys.

Tampoc no seria impossible, encara que sí certament molt difícil, que Pueyo intentés governar en solitari, la qual cosa obligaria ERC a una negociació pràcticament permanent amb les altres forces per tirar endavant els diversos assumptes.

Una altra alternativa totalment diferent seria que Esquerra explorés un acord amb el PSC, el gran derrotat de la jornada, ja que els dos sumen els 14 edils que donen la majoria absoluta. Però malgrat que en política mai no es pot descartar res, Pueyo sempre ha dit que el seu partit no pactaria amb els partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Així mateix, el missatge del canvi que ha centrat la seua campanya tampoc casaria amb un pacte amb el partit que ha governat la ciutat des del 1979, tret de menys de dos anys entre 1987 i 1989.

   

La Paeria passa de set a sis grups al desaparèixer el de la Crida-CUP El ple de la Paeria tornarà a estar fragmentat, encara que una mica menys que en l’últim mandat, ja que en lloc de tenir set grups es queda amb sis després que la Crida-CUP s’hagi quedat fora. L’increment de sis punts de la participació ha fet augmentar fins al voltant de 3.000 els vots necessaris per superar el llindar mínim del 5%, i la Crida no ha arribat als 2.500, gairebé 2.000 menys que fa quatre anys, de forma que s’ha quedat a set dècimes d’aquest 5%. Si hagués repetit resultat, aquesta formació independentista hauria tornat a ser present a l’ajuntament. I si a la Crida li ha anat malament, a les formacions que s’estrenaven en aquesta cita, com Vox i Primàries, els ha anat encara pitjor. al quedar lluny d’entrar al consistori.