x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

La Guàrdia Civil entra en dependències de la Generalitat a la recerca de documents de l'1-O

Actualitzada 10/07/2019 a les 09:11
Complint un requeriment del jutjat 13 que investiga els preparatius del referèndum celebrat el 2017 || El Govern assegura que l’actuació és un exemple de la “repressió de l’Estat espanyol”
Un dels guàrdies civils de paisà a la sortida del Palau de la Generalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un dels guàrdies civils de paisà a la sortida del Palau de la Generalitat.

EFE

La Guàrdia Civil va entrar ahir al Palau de la Generalitat i als departaments de Treball i d’Acció Exterior per reclamar documents administratius vinculats amb la logística del referèndum celebrat l’1 d’octubre del 2017, després que el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona emetés l’ordre. Aquest jutjat, que investiga l’organització de la consulta, processa 30 investigats per malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació per l’organització de la consulta del procés.

Els agents hi van entrar al matí vestits de paisà i van ser més de tres hores a l’interior de la Generalitat i dels diferents departaments.

 

El Govern espanyol va espiar l’acció exterior del Govern català per demostrar vincles amb l’independentisme

 

Els guàrdies civils tenien ordres de requerir al departament de Presidència set expedients relatius a la contractació de la publicitat del Registre de Catalans a l’exterior i de l’anunci de la consulta de l’1 d’octubre, així com de la distribució de paperetes encarregues presumptament a l’empresa Unipost. A Acció Exterior es van personar per recollir dades sobre el pagament de la delegació del Govern a Ginebra del trasllat i allotjament dels observadors internacionals. A Treball van reclamar documents relacionats amb la contractació de la creació de l’aplicació Connecta’t al voluntariat, una aplicació informàtica que les acusacions creuen que es va crear per poder aconseguir voluntaris per a l’1 d’octubre.

El jutge també pretenia trobar la certificació d’una factura a nom de Pau Raventós, exdirector general de l’empresa Unipost, a la qual presumptament es va encarregar la distribució postal del referèndum i de la còpia certificada de sengles resolucions firmades per l’exsecretari de Presidencia Josep Maria Jové amb els nomenaments dels responsables del Registre de Participació.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va dir que l’entrada de la Guàrdia Civil a la Generalitat i als diversos departaments no va ser un escorcoll, sinó que es va tractar d’“un requeriment d’informació i només és un dels molts que s’han dut a terme durant aquests dos anys”. Budó també va assegurar que la presència dels agents de la policia és una evidència que existeix una “repressió” que fa més de dos anys que “l’Estat espanyol aplica a diferents mecanismes catalans”.

D’altra banda, el Govern espanyol va espiar l’acció exterior del Govern a Europa per poder demostrar que les activitats que es duien a terme estaven vinculades amb l’independentisme i poder sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia Catalana el tancament de les delegacions catalanes a Londres, Ginebra i Berlín.

“El procés constitueix una causa general, de caràcter polític, que s’atribueix a una clara manifestació de repressió a l’exercici dels drets fonamentals i les idees polítiques”, afirmen. Els observadors asseguren que les acusacions no han pogut concretar qui, on o quan es van produir els diferents delictes de rebel·lió o de edició i culpa l’Estat de ser parcial.

La Fiscalia demana una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació de qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros per al president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència a la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada dels llaços grocs i de les pancartes a favor de l’alliberament dels polítics presos que s’exhibien als diferents edificis de la Generalitat durant la campanya electoral del dia 28 d’abril. El fiscal entén que Torra va decidir desatendre una primera instrucció de la JEC, al presentar un escrit de reconsideració “aparentment improcedent” atès que la resolució era ferma. Així mateix, també va desatendre un segon avís “a l’evidenciar el seu menyspreu a acatar les ordres” al substituir la pancarta amb el llaç groc per una altra d’igual però amb el llaç en blanc.

El Govern va qualificar la petició de Fiscalia d’un “sense sentit” i Torra va defensar que és necessari “tornar a defensar cada dret negat”.

D’altra banda, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha multat amb 3.000 euros Carles Puigdemont, Toni Comín i la coalició electoral Lliures per Europa al considerar que van actuar amb “mala fe processal” al presentar unes mesures cautelars en què demanaven que una reunió amb la JEC fos pública. Durant aquest encontre s’havien de recomptar els vots, distribuir els escons i proclamar els electes dels comicis del Parlament Europeu. Aquesta petició va ser desestimada i es va acordar obrir una peça separada per interposar una multa.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre