x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNALS PROCÉS

Buch assegura que no va cedir locals públics durant el referèndum

Actualitzada 17/07/2019 a les 10:31
Quan era alcalde de Premià de Mar, a la declaració davant del jutge || El Parlament farà una auditoria interna de les seues comunicacions per investigar espionatges
El conseller Miquel Buch, acompanyat ahir per Quim Torra i altres membres del Govern.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El conseller Miquel Buch, acompanyat ahir per Quim Torra i altres membres del Govern.

ACN

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va declarar ahir com a investigat davant de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per respondre per la seua presumpta actuació durant l’organització del referèndum de l’1 d’octubre quan era alcalde de la localitat barcelonina de Premià de Mar. Buch va assegurar a la jutge que ell no va donar ordres d’obrir locals municipals per facilitar les votacions del referèndum realitzat l’1 d’octubre del 2017, al·legant que l’ajuntament “no té claus dels col·legis” i va ser la societat civil la que es va organitzar.

El conseller també va assegurar que després que el Tribunal Constitucional suspengués el decret de convocatòria de l’1-O ell no va firmar cap actuació més com a alcalde, només va firmar un decret de suport polític a la consulta abans que es decretés la seua suspensió. La causa contra Buch es va arxivar a finals de gener pel que fa al paper que va tenir com a president de l’Associació de Municipis de Catalunya, però es va reobrir a petició de la Fiscalia a l’estimar que el conseller no havia respost sobre la seua participació en la cessió de locals a Premià.

 


Amplien la querella per extorsions a la Banca Privada Andorrana a Rajoy, Montoro i Fernández Díaz

 

Buch va arribar al TSJC acompanyat pel president Quim Torra i gran part de la cúpula del departament d’Interior de la Generalitat i diversos consellers. El portaveu parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, va acusar l’Estat i els tribunals espanyols de “perseguir judicialment” els polítics independentistes que van actuar “d’acord amb la democràcia” i el va titllar de “desfilada permanent de la vergonya”.

En un altre ordre de coses, la Mesa del Parlament va decidir ahir fer una auditoria de seguretat interna sobre les comunicacions de la Cambra després dels presumptes espionatges per part del ministeri d’Exteriors.

Fonts parlamentàries van assegurar que correus del vicepresident del Parlament, Josep Costa, apareixien a l’informe presentat pel ministeri de Josep Borrell al Tribunal de Justícia de Catalunya que demanava tancar les ambaixades catalanes a Londres, Ginebra i Berlín.

D’altra banda, l’entitat de juristes Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra van presentar a la Batllia d’Andorra una ampliació de la querella del 23 de maig del 2017 interposada per extorsions a la Banca Privada Andorrana contra quatre policies espanyols. En aquesta ampliació s’afegeixen l’expresident del Partit Popular Mariano Rajoy i els exministres d’Hisenda Cristóbal Montoro i d’Interior Jorge Fernández Díaz, que acusen d’haver ordenat als agents pressionar els responsables del banc per aconseguir els comptes bancaris que Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol tenien a Andorra.

Segons aquestes dos entitats, que exerceixen d’acusació popular, l’excomissari José Manuel Villarejo va admetre que aquesta maniobra emmarcada en l’operació Catalunya la van ordenar dirigents polítics del ministeri d’Interior en l’època de Fernández Díaz.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va anunciar ahir després del Consell Executiu que la conselleria d’Economia, que pilota el vicepresident Pere Aragonès, “ha comunicat la voluntat de portar a terme els Pressupostos de la Generalitat del 2020”. Budó va recalcar que la voluntat de l’Executiu no és només elaborar els comptes, “sinó poder executar-los”, per aquesta raó no va voler tancar les portes a possibles pactes amb conjunts que no formen part de l’actual equip de Govern. Budó no va fixar socis prioritaris a l’hora de negociar els comptes, assumint que JxCat i ERC no tenen prou “majoria parlamentària” per tirar-los endavant i hauran de convèncer almenys un grup de l’oposició. “Nosaltres no ens tanquem a buscar aliances per poder aprovar els Pressupostos, no tenim majoria parlamentària. Estem oberts a negociacions i en els pròxims dies treballarem les nostres aliances i socis preferents”, va assegurar. La portaveu no va descartar negociar amb el PSC, malgrat que els pactes locals i el pacte de la Diputació han estat font de discrepància entre els dos socis del Govern.

Durant les negociacions dels comptes del 2019 que no van arribar a sortir a causa de l’aplicació de l’article 155, el Govern va fixar els comuns com a soci prioritari davant de la negativa des de la CUP a arribar a un acord amb ells. Durant les negociacions d’aquesta partida pressupostària, es va arribar a realitzar reunions amb responsables del partit socialista.

Budó es va basar en l’elaboració d’aquests nous pressupostos per descartar un avançament electoral a Catalunya com a resposta a una eventual sentència condemnatòria del Tribunal Suprem al judici de l’1 d’octubre. Segons la portaveu, fa mesos que el president Torra es reuneix amb diferents partits, entitats, sindicats i patronals per buscar una posició unitària sobre com reaccionar a la sentència, i va assegurar que l’escenari de l’avançament electoral “no ha estat a sobre de la taula en cap d’aquestes”.

El Tribunal Suprem va assegurar que la lectura de la sentència per als nou dirigents independentistes no es farà pública fins al setembre o l’octubre.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre