x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Quants MENA hi ha a Espanya?

  • EFE
Actualitzada 06/08/2019 a les 16:48
Catalunya supera Andalusia
Operació policial per localitzar menors estrangers que viatgen sols

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© menors estrangers que viatgen sols

EFE
A Espanya hi ha més de 12.300 menors estrangers que viatgen sols, segons el registre oficial del Ministeri de l’Interior, que no reflecteix la dada real. La tutela dels nens és de les comunitats i aquestes no poden impedir que els menors es desplacin d’unes a les altres o que abandonin Espanya. La principal porta d’entrada d’aquests menors estrangers que viatgen sols és Andalusia, on hi ha inscrits 5.183 nens; seguida de Catalunya, amb 1.938, i Melilla, amb 1.067 nens, segons les últimes dades del Registre MENA, a 30 d’abril de 2019, a què ha tingut accés Efe.

L’arribada de MENA s’ha duplicat respecte a 2017, quan hi havia 6.414 nens, un número que ja va significar llavors un increment del 60 % respecte a 2016.

Unes xifres de MENA que res tenen que veure amb les que ofereixen els governs autonòmics, preguntats per Efe, que situen Catalunya al capdavant, amb 4.203 menors estrangers sols, seguida d’Andalusia, que reconeix tutelar 2.172 nens.

La comptabilitat dels MENA es complica a més pel moment polític, en el qual en algunes regions estan formant nous governs o els nouvinguts són incapaços o no volen concretar aquesta xifra de nens estrangers sols sota la seua tutela.

El nombre va canviant per mesos, reconeixen la majoria de les comunitats, ja que als menors no se’ls pot obligar a romandre en els centres assignats per iniciar els seus tràmits i alguns decideixen, moltes vegades davant de l’amuntegament d’aquests llocs, anar-se'n a altres comunitats i fins i tot seguir la seua ruta per Europa, on tenen coneguts o familiars.
ELS MENORS NO SÓN PRIVATS DE LLIBERTAT
"Els centres no tenen mesures coercitives, els menors no són privats de llibertat i per a molts és més còmode ser fora de control. Encara que sigui difícil, cal intentar convèncer-los que dins estaran millor", explica a Efe el fiscal de Sala Coordinadora de Menors, Javier Huete.

Segons Huete, es pot saber "els MENA que han entrat i els que han anat a un centre d’acolliment en una comunitat, però els menors se’n van, hi ha moltes fugues i hi ha molta mobilitat; no sabem els que han fet el salt fora d’Espanya, perquè hi ha nens que vam atendre en una regió i han aparegut a França, Alemanya o Bèlgica."

"La sobresaturació d’aquests centres de primera acollida fa que aquests joves no vulguin romandre allà, perquè no tenen les condicions adequades, no hi ha espai i la pròpia experiència vital que han tingut durant el viatge que han realitzat durant mesos, amb situacions traumàtiques, els fa reticents a romandre en ells", afegeix.
CATALUNYA SUPERA ANDALUSIA
Les dades facilitades pels governs autonòmics situen Catalunya al capdavant respecte al nombre de MENA sota la seua protecció. Així, a 30 de juny Catalunya tenia 4.203 menes (en el registre d’Interior figuren 1.938); el 2018, n’hi havia 3.697; el 2017, 1.435, i el 2016, 637.

La Generalitat ha realitzat diverses ampliacions de places -3.000 l’últim any- i ha anunciat l’obertura d’un centre provisional a Collserola fins que estigui el definitiu a Barcelona.

També té acollits uns 1.700 de majors de 18 anys que estan acabant d’estudiar, tenen possibilitats d’inserir-se laboralment o es troben en procés de reagrupament familiar.

La Junta d’Andalusia xifra el 2.172 els menors estrangers no acompanyats -1.952 nens i 220 nenes- i compta amb un sistema de protecció de 1.839 places en total per a nens estrangers i nacionals, encara que té previst ofertar 420 noves places (en el registre d’Interior estan inscrits 5.183 menes).

Com que molts d’aquests menors estan pròxims a complir la majoria d’edat i per tant han tingut poc temps als centres per aprendre l’idioma o adquirir formació, aquesta comunitat ha reforçat, amb programes d’inserció sociolaboral, els recursos destinats a estendre aquest suport fins els 25 anys.

Segons aquesta administració, el 81 % d’aquests "joves adults" surten amb algun tipus de formació i el 55 % amb ocupació.

Melilla manté constant des de fa un any la xifra d’un miler de menors, dels que el 98 % són marroquins i la resta subsaharians. Els tres centres d’acolliment que té estan sobreocupats i l’anterior govern de Melilla (PP) ha argumentat de manera insistent que la seua situació és més greu que la de diverses comunitats, tenint en compte l’extensió de la ciutat de tretze quilòmetres quadrats.
AUGMENTEN ELS MENORS A LES CANÀRIES, ES REDUEIXEN MOLT a MADRID
A les Canàries hi ha 327 menors estrangers sols: 118 a Gran Canària, 88 a Tenerife, 52 a Lanzarote, 39 a Fuerteventura, 22 a La Palma i 8 a La Gomera.

La majoria viuen en centre de menors tutelats, encara que també existeixen centres especialitzats per a nens estrangers,on viuen grups d’entre 6 i 10 nens.

El govern canari, depenent de l’edat, intenta que el menor porti una vida el més normalitzada i quan compleixen els 18 anys busca recursos d’emancipació. Es té en compte si alguns de menors tenen familiars a la península.

Al contrari, a Madrid s’han reduït des dels 1.577 de 2018 a 600  menors, segons les últimes dades facilitades pel govern regional. La majoria es troben a la xarxa estable de protecció, 433, mentre que a la xarxa de primera acollida hi ha uns altres 216 menors.

La regió madrilenya compta amb una xarxa de protecció estable de 470 places distribuïdes en cinquanta recursos al llarg de tota la Comunitat. Respecte a l’escolarització, la majoria ho està ja o està pendent que se’ls assigni una plaça en els recursos educatius regionals, normalment en aules de compensació educativa o en Unitats de Formació i Inserció Laboral.

Quan compleixen 18 anys perden la condició de menor d’edat, l’estatus de màxima protecció i es treballa amb la "Fiscalia de Menors, la Brigada d’Estrangeria i la Delegació de Govern perquè al compliment de la majoria d’edat disposin de les millors eines per facilitar la convivència com a adults".
ALGUNES COMUNITATS ELS PODEN CONÈIXER: LA RIOJA EN TÉ 7
A La Rioja poden detallar que dels set menes que estan en la seua comunitat, quatre estan escolaritzats, dos estan en fase de confirmar aquesta minoria d’edat, i s’incorporarien al curs al setembre, i l’altre nen se li ha prorrogat l’acolliment residencial en decretar-se la seua majoria d’edat. Aquesta comunitat ofereix als joves estrangers mesures de suport per afavorir el seu procés d’emancipació i dotar-los d’autonomia personal.

Extremadura té 25 MENA acollits i uns altres 12 s’incorporaran en els propers dies. Tots aquests menors procedeixen de centres de Ceuta i Melilla. Tots ells estan realitzant alguna activitat formativa, des de la formació reglada obligatòria a la formació complementària, com|com a classes d’alfabetització.

Castella i Lleó indica que hi ha 88 menors en el registre de MENA, que són atesos dins de la xarxa de centres per a menors, amb 65 en aquest cas, als quals se’ls fa atenció amb programes d’acollida integració i escolarització. Per als majors d’edat existeixen diverses actuacions de suport, com|com a pisos per a la transició a la vida adulta.

A Astúries hi ha 105 menes acollits, 9 d’ells baix guarda provisional i els altres 96 sota tutela. D’ells, només 11 té edat d’escolaritat obligatòria -6 estan en escoles de Segona Oportunitat i 5 realitzant quart d’ESO. Quan compleixen els 18 anys -actualment 14- es poden acollir al programa Ítaca sempre que no hagin comès cap delicte l’últim any. Dels 105 menes, només tres estan complint mesures de responsabilitat penal per haver comès algun delicte.

A Cantàbria, el nombre de MENA és de 110 i la majoria estan inscrits en aules o programes de FP bàsica (cuina, allotjament, mecànica, soldadura o fontaneria), en cicle formatiu de grau mitjà i en l’ESO. Per als més grans|majors de 18 que compleixen els objectius, es concedeixen pròrrogues d’estada als centres perquè puguin acabar la seua formació.

Navarra té 213 MENA, 106 són en centres d’acolliment, 57 en pisos, 15 en residències i 20 tenen autonomia. Respecte a la formació, 9 van a l’institut a cursos d’ESO, 58 participen en programes d’inserció i 10 són en programes d’ocupació. A 106 "nouvinguts" se’ls imparteix cursos de formació amb aprenentatge de castellà.

A Galícia viuen 193 menes, dins de la xarxa de centres de protecció de menors, per als quals es busca una sortida educativa, amb suport formatiu per a l’idioma i amb sortides laborals. Té programes, com Mentor, que busca connectar formació i inserció laboral i en el que poden romandre fins els 21 anys i, excepcionalment, fins els 25 complint certs requisits.
EN ALGUNES REGIONS ES PRIORITZEN LES LLARS
A Castella-la Manxa el sistema de protecció a la infantesa atén a 145 MENA, encara que fa un seguiment setmanal i aquesta dada fluctua entre els 125 i els 182. Després d’un primera acollida en centres passen a residir en llars segons les circumstàncies de cada nen.

També a l'Aragó, que acull al voltant de 300 MENA, ho fa en diferents tipus de centres en funció dels perfils dels nens -mai amb més de 25 places- i intentant que siguin entorns familiars i reben suport en complir els 18 en el seu procés d’emancipació.

València, amb 590 menes (572 en residències i 18 en famílies), ha fet una aposta en l’última legislatura per l’acolliment familiar, pagant a famílies uns 450 euros al mes. La Generalitat ha engegat un dispositiu per contactar amb familiars dels menors que resideixin a Espanya per informar-los d’aquesta possibilitat d’acollir els nens.

Al País Basc són les diputacions forals d’Àlaba, Bizkaia i Gipuzkoa les competents i a falta d’una xifra oficial, es calcula que hi ha uns 1.200 MENA, en diferents recursos com centres i pisos o llars d’emancipació.

A Múrcia, hi ha 148 menors estrangers no acompanyats, en diferents recursos que van des de pisos de 5 de menors a centres de 24 nens. Per als majors de 18, disposa d’un programa d’integració sociolaboral finançat amb fons europeus.
SENSE DADES RECENTS
L’última xifra oficial a les Balears és del tancament de 2018, 72 de menors, i en set mesos els canvis poden ser importants. L’atenció és competència de cada consell insular. Es distribueixen en: Mallorca 55, Eivissa 14, Formentera 2 i Menorca 1. El Govern balear demana una reforma de la llei d’estrangeria perquè en complir els 18 anys se’ls concedeixi un permís de treball de dos anys per afavorir la seua integració laboral i social.

A Ceuta, el govern que presideix Juan Jesús Vivas (PP) s’ha negat a donar cap informació, encara que es té constància de la presència d’uns 350  menors, la majoria de nacionalitat marroquina que viuen al centre d’acolliment La Esperanza, encara que hi ha altres que prefereixen fer-ho a les esculleres del port per intentar ficar-se en un vaixell o camió amb destinació a la península.
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre