Caride Simón, autor de l’atemptat d’Hipercor, surt de presó després de 26 anys

L’etarra Rafael Caride Simón, un dels etarres penedits acollits a l’anomenada "via Nanclares", sortirà de presó aquest diumenge després de complir la seua condemna, com un dels autors materials de l’atemptat d’Hipercor a Barcelona el 1987

Fonts jurídiques han informat que l’històric etarra liquida condemna aquest diumenge 18 d’agost després d’haver passat 26 anys a presó, 19 a Espanya i uns altres 7 a França. Des de finals de 2017 està en llibertat condicional per ordre de l’Audiència Nacional.

Condemnat a 790 anys de presó per l’atemptat d’Hipercor de 1987, perpetrat pel "comando Barcelona", va mantenir en els últims anys trobades amb les víctimes d’aquest atemptat, als quals va expressar el seu sentiment de culpa pel mal causat.

El novembre de 2017, l’Audiència Nacional va acceptar flexibilitzar les condicions de les condemnes de quatre etarres penedits acollits a la via Nanclares que es trobaven en la fase final de les seues condemnes. De fet, Caride Simón és un dels últims etarres penedits que quedaven per sortir, afegeixen les fonts.

El jutge central de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional, José Luis Castro, va recordar llavors que l’etarra va manifestar per escrit la seua renúncia, rebuig i penediment pels fets pels quals va ser condemnat i va evidenciar la seua desvinculació amb ETA.

Per prendre aquesta decisió, va tenir en compte l’avançat grau de compliment de la seua condemna, la seua bona conducta penitenciària i que compta amb suport familiar i amb hàbits laborables consolidats.

Caride Simón, de 73 anys, va acceptar ser voluntari en un projecte d’integració per a persones en situació de risc, principalment població penitenciària en el règim de Guipúscoa.

Malgrat tractar-se d’un etarra penedit, des de l’AVT afirmen a Efe que les víctimes acullen amb "resignació" la seua imminent sortida de presó encara que entenen que ha complert la seua condemna i mostren la seua "preocupació" davant de la possibilitat que l’etarra pugui ser rebut amb un homenatge. No obstant això, confien que això no es produeixi en tractar-se d’un pres penedit.