x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

OBITUARI POLÍTICA

Mor Chirac, el president gal del “no a la guerra”

Actualitzada 27/09/2019 a les 10:03
Copríncep d’Andorra entre el 1995 i el 2007 || Va rebutjar la intervenció a l’Iraq i va ser el primer cap d’estat condemnat
L’expresident francès durant una visita a Andorra.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'expresident francès durant una visita a Andorra.

GOVERN D’ANDORRA

El que va ser president de França i copríncep d’Andorra entre el 1995 i el 2007, Jacques Chirac, va morir ahir als 86 anys a París, segons van informar els familiars. Chirac, que feia anys que estava retirat de la vida pública, va tenir un problema vascular cerebral el 2005. Abans d’això havia estat ministre i alcalde de París durant divuit anys, càrrec que el va impulsar a arribar a l’Elisi. Polític de corrent conservador, va iniciar la seua carrera a l’empara del primer ministre George Pompidou durant la dècada dels seixanta i va arribar a ser primer ministre el 1995, i després de dos intents frustrats per François Mitterrand, el creador del partit Agrupació per a la República va posar fi així a catorze anys de presidència d’esquerra a França, tot i que durant el primer mandat va haver de cohabitar amb el Govern socialista de Lionel Jospin. Chirac passarà a la història com el president que va encarnar l’oposició a la guerra de l’Iraq, llançada pel president nord-americà George W.Busch el 2003, i per ser el pioner a alertar sobre el canvi climàtic. A més, el 1995 va ser el primer president gal que va reconèixer les responsabilitats de l’Estat Francès en l’extermini nazi de la Segona Guerra Mundial. La seua altura política no es va veure entelada quan el 2011 el Tribunal de París el va condemnar a dos anys de presó exempts de compliment per diverses irregularitats a l’ajuntament de París quan era alcalde.

Alts càrrecs polítics van lamentar la seua defunció. L’Assemblea Nacional i el Senat francès van fer un minut de silenci en honor seu i els expresidents Nicolas Sarkozy i François Hollande van destacar la seua importància en la política del país, igual que la cancellera alemanya Angela Merkel, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el cap de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez. A Andorra es van declarar tres dies de dol nacional i el cap del Govern, Xavier Espot, va manifestar el seu agraïment pels serveis prestats al Principat i va enviar una carta de condolença als familiars.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre