ESNOTICIA
Cs acusa el PSC de preferir Quim Torra a la convivència
Els socialistes s’abstindran dilluns a la moció de censura
Albert Rivera al costat de la seua formació a Catalunya al Parlament.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va exigir ahir al PSC que doni suport a la moció de censura impulsada contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i li va preguntar si prefereix estar del costat de Torra abans que donar suport a la convivència. Aquestes declaracions van arribar després que els socialistes anunciessin que la formació s’abstindrà a la votació, argumentant que té clar que Torra “és el problema”, però que també saben que “Ciutadans no és la solució”. A més, Rivera també va aprofitar per demanar a Pedro Sánchez que actuï contra els que “aplaudeixen els que porten Goma2 o armes de foc”, fent referència al president. En la mateixa línia es van mostrar els populars, que van demanar al PSC el seu suport.
El Parlament debatrà i votarà dilluns vinent la moció de censura en una sessió que durarà només un dia.
Cs va registrar dilluns passat el procediment i va proposar el seu líder a Catalunya, Lorena Roldán, com a candidata a la presidència, però les opcions que surti són nul·les, ja que, perquè prosperi, hauria d’obtenir el suport per majoria absoluta, una xifra que no obtindrà tenint en compte que només comptarà amb els vots favorables de Cs i PPC i que els grups independentistes JxCat, ERC i la CUP, que sumen majoria, la rebutjaran al costat dels comuns.
Des de les files de l’els comuns, Jéssica Albiach, va assegurar que són durs amb el Govern de JxCat i ERC perquè no tenen “rumb ni projecte” però que això no significa que “entrin en el joc de Cs, que governa amb l’extrema dreta i té com a única proposta per a Catalunya aplicar el 155”. Albiach va assegurar que posar Roldán al capdavant de la Generalitat seria com “posar un llop a cuidar ovelles”. Per la seua part, la CUP va titllar la iniciativa d’“electoralista”.
La moció de censura de Cs serà la quarta des de la restauració de la democràcia a Catalunya, després de les tres fallides de Josep Benet (PSUC) contra Jordi Pujol el 1982, la de Pasqual Maragall (PSC) contra el mateix president el 2001 i la de Josep Piqué (PPC) contra Maragall el 2005.
