x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Víctimes de l'1-O es querellen contra l'excúpula d'Interior per delictes contra la humanitat

  • ACN / Redacció
Actualitzada 03/10/2019 a les 18:31
Entre ells Enric Sirvent, que va patir un atac de cor a Lleida

Actuació de la policia a la Mariola l'1O_Primera part

Primera part de l'actuació policial de la Mariola

Actuació de la policia a la Mariola l'1O_Segona part

Segona part de l'actuació policial de la Mariola

El ferit a la Mariola, atès.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Enric Sirvent va patir un infart al punt de votació situat al barri de la Mariola de Lleida.

SEGRE
Diverses associacions de juristes i de víctimes de l'1-O han presentat davant l'Audiència Nacional una querella per delictes contra la humanitat contra l'antiga cúpula del Ministeri de l'Interior per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia. Segons ells, era una "actuació premeditada, organitzada i estudiada" que haurien comportat "lesions i tortures" dirigides a la població civil per motius polítics i ideològics. Per si l'Audiència Nacional, responsable d'investigar aquest tipus de delictes, arxivés la causa, els querellants també han presentat l'escrit davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia, que podria investigar el cas.

L'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l'Associació d'Afectats 1-O i l'Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida, conjuntament amb nou víctimes de les càrregues policials, com Enric Sirvent, que va patir un atac de cor en un col·legi de Lleida (vegeu el vídeo), o Jordi Pessarodona, regidor a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), han presentat la querella en un acte al Col·legi de Periodistes.

La querella va dirigida específicament contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operació 'Copèrnic' Diego Pérez de los Cobos, els excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre exsubdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al centenar de col·legis electorals on van intervenir. La querella demana la seva detenció i posada a disposició judicial. També demana que se'ls embarguin 87,1 milions d'euros, que és el cost de l'operatiu 'Copèrnic', i de sis milions d'euros més per a indemnitzar les víctimes.

L'escrit, d'un centenar de pàgines, acusa aquests alts càrrecs dels delictes de l'article 607 bis 1.1, 607 bis 2.3 i 607 bis 2.8, que castiguen amb penes d'entre quatre i 15 anys de presó els que cometin un "atac generalitzat o sistemàtic contra població civil" per raó de "pertinença de la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics" i els causessin lesions o tortures. Aquests delictes no prescriuen i tampoc es poden emparar en la immunitat policial o política. Els impulsors de la querella recorden que l'ONU i el Consell d'Europa van demanar a l'estat espanyol una investigació interna sobre l'actuació policial, investigació que no s'ha fet.

Segons Lluís Mestres, d'Atenes-Juristes pels drets civils, els dos cossos policials estatals van actuar de forma "militar" i van organitzar dos dispositius: el públic i acordat amb els Mossos i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el secret, que consistia en "contagiar el pànic" entre la població civil des de primera hora del matí en desenes de col·legis electorals. Aquest segon dispositiu es va pensar des de mesos abans, fins i tot des del 2014, i es va concretar els últims tres dies abans del referèndum. "Estava organitzat, planificat, estructurat i jerarquitzat, no pas improvisat", diuen. El fet que l'actuació policial seguís "el mateix mètode" a totes les escoles, significa, segons els querellants, que les ordres superiors eren iguals per a tots els antiavalots i estava tot planificat. A més, es van establir canals de comunicació paral·lels als oficials per no ser interceptats, i moltes ordres es van donar només de manera oral.

En la querella s'enumeren els col·legis amb intervencions policials violentes i les lesions patides per centenars de víctimes. De fet, la querella demana que s'interrogui com a testimonis protegits a 189 víctimes amb lesions moderades o greus. A la querella també s'hi han adjuntat nombrosos vídeos i altres proves recollides en els diversos jutjats d'instrucció catalans que investiguen càrregues concretes. S'espera que l'Audiència Nacional pugui trigar uns sis mesos en decidir si admet a tràmit o no la querella.
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre