Els jutges del Suprem busquen una difícil unanimitat en la sentència

Els magistrats de la sala del Tribunal Suprem presidida per Manuel Marchena ultimen la sentència del judici del procés, que va acabar ja fa gairebé quatre mesos i que va asseure al banc dels acusats dotze líders independentistes, nou dels quals segueixen en presó preventiva.

Precisament, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart complirien dos anys el dia 16 i tot sembla indicar que la sentència es farà pública abans d’aquesta data, per evitar una possible pròrroga de la presó preventiva. Marchena busca la unanimitat a la sentència i en les possibles penes als acusats, una cosa que de moment es presenta difícil. Una de les possibles claus en cas de condemna és si es considera que van incórrer en un delicte de rebel·lió, teoria de la Fiscalia, o en un hipotètic cas de sedició, com opinava l’Advocacia de l’Estat, davant les defenses unànimes reclamant l’absolució.

La jutge diu que va treballar “intesament a dissenyar les anomenades estructures d’Estat” Els jutges podrien rebaixar els hipotètics delictes a conspiració per a la rebel·lió o la sedició

Algunes fonts apunten que la sentència podria considerar que el cas de l’1-O es tractaria d’una conspiració, bé per a la rebel·lió o per a la sedició. L’únic que està clar és que els magistrats mantenen “intenses deliberacions”, segons fonts del Suprem, obsessionat que no hi hagi filtracions, mentre els jutges debaten sobre l’esbós de resolució judicial que hauria presentat Marchena.

De fet, no se sap ni la data en què es coneixerà, que en cas de no materialitzar-se aquesta mateixa setmana s’estudia que pugui fer-se pública el dilluns 14.

Per la seua banda, Francesc Homs, coordinador de les defenses de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull al judici, ha revelat que ja tenen preparat el recurs. Assegura que l’independentisme català “no mereix cap retret penal” perquè, va remarcar, “amb la llei a la mà no existeix sentència alternativa a la lliure absolució”.

En aquest context, Manuel Marchena ha presentat la candidatura per presidir de nou la sala penal del Tribunal Suprem, òrgan que ha encapçalat durant cinc anys i que ultima ara la sentència del judici del procés.

Li atribueix la presumpta comissió d’un delicte de malversació de fons, un delicte de revelació de secret i un delicte de desobediència greu. Així doncs, la magistrada instructora de la causa, Maria Eugènia Alegret, veu indicis que relacionen Salvadó amb el “full de ruta” per aconseguir la independència per la via unilateral a través de l’1 d’octubre que va ser suspès i declarat inconstitucional. Relata que Salvadó, que era subordinat de Jové, va treballar almenys des de principis del 2016 “en forma intensa a dissenyar les anomenades estructures d’Estat”.

La convocatòria d’aquestes vagues coincideix amb les dates en les quals s’espera que el Tribunal Suprem faci pública la sentència sobre l’1-O.

Han explicat que necessitaven una mica més de temps i intentar implicar més sindicats sumant-s’hi: “Si la fèiem divendres no teníem temps perquè s’impliquessin”, van explicar fonts sindicals. Segons la patronal catalana Foment del Treball, el canvi de data “evidencia la motivació estrictament política de la convocatòria” de la vaga, que rebutja de ple.