El conseller d’Interior, Miquel Buch, va defensar ahir l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els disturbis que hi va haver després de les multitudinàries manifestacions pacífiques de dilluns i de dimarts, que va atribuir a “violents, provocadors i agitadors”, i va descartar dimitir. Així va respondre a l’allau de crítiques procedents de diversos sectors del sobiranisme, inclosa del republicà Gabriel Rufián, que van criticar obertament la resposta de la policia catalana en els enfrontaments. Després de reunir-se des de primera hora del matí amb el president, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i d’haver suspès una primera compareixença, Buch va afirmar, ja entrada la tarda, que “no hi ha cap motiu” perquè s’apliqui la llei de seguretat nacional i Madrid prengui el control dels Mossos d’Esquadra. “El cos està garantint els drets de tothom i l’ordre públic en una situació complexa”, va assegurar. Per la seua banda, Torra, que es va unir a una de les marxes per la llibertat que recorren Catalunya (més informació a les pàgines 3, 4 i 5), va condemnar els actes violents del final d’algunes convocatòries de protesta per la sentència de l’1-O. “La violència no ens representa i no ens representarà mai, el moviment independentista és cívic i n’estic orgullós”, va manifestar el president, que també va alertar que “ens volen dividits i violents”. A la nit, arran de nous aldarulls, va comparèixer per titllar els esvalotadors d’“infiltrats” i provocadors i els va instar a parar “immediatament”. En la mateixa línia, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va manifestar, des de la presó de Lledoners, que “cap violència ens representa”. Igualment, Carles Puigdemont, des de Waterloo, va remarcar que l’Estat espanyol és “fort en violència i feble en democràcia”. També l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, el dia en què es van complir dos anys del seu empresonament, va fer una crida a la mobilització pacífica.
Tanmateix, el Gabinet socialista no va impugnar un altre text en què es demanava la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya a l’entendre que era només un “aberrant desig polític”.