Griñán, condemnat a sis anys de presó, i Chaves, a nou d'inhabilitació pel cas ERO

Gairebé un any després de quedar vist per a sentència el judici de la peça política dels ERO de la Junta andalusa, l’Audiència de Sevilla va dictar ahir sentència contra els expresidents del PSOE al condemnar José Antonio Griñán a sis anys de presó i inhabilitar durant nou anys Manuel Chaves. La resolució judicial, que pot ser recorreguta al Tribunal Suprem i de més de 1.800 pàgines, assumeix bona part de les tesis i petició de condemnes de la Fiscalia i suma en total 68 anys de presó i 255 anys d’inhabilitació per a 19 dels 21 exalts càrrecs de la Junta jutjats.

Griñán, el més damnificat, ha estat condemnat a sis anys de presó i Manuel Chaves, a nou d’inhabilitació especial per delictes de malversació i prevaricació en el primer cas i per prevaricació el segon. També han estat condemnats a presó els exconsellers Antonio Fernández (7 anys), José Antonio Viera (7 anys), Francisco Vallejo (7 anys), Carmen Martínez Aguayo (6 anys), els exviceconsellers Agustín Barberá (7 anys), Jesús María Rodríguez (6 anys), l’exdirector general de Treball Francisco Javier Guerrero (7 anys), l’exdirector general de Treball Juan Márquez (7 anys), i l’exdirector general de l’agència IDEA Miguel Ángel Serrano (6 anys).

La resta de les condemnes són per inhabilitació, entre les quals la de l’exconsellera Magdalena Álvarez, per a qui el tribunal ha dictat nou anys d’inhabilitació. En aquesta situació es troben també l’exconseller de Presidència Gaspar Zarrías (9 anys d’inhabilitació), l’exviceconseller José Salgueiro (9 anys), l’exdirector general de Pressupostos Antonio Vicente Lozano (9 anys) i l’exsecretari general d’Ocupació Javier Aguado (9 anys).

A aquests s’uneixen l’exsecretària general d’Ocupació Lourdes Medina (8 anys i 6 mesos d’inhabilitació), l’exsecretari general d’Ocupació Juan Francisco Sánchez (9 anys) i, finalment, l’exdirector d’IDEA Jacinto Cañete (8 anys i 6 mesos). Hi ha dos persones absoltes: l’exinterventor general de la Junta Manuel Gómez, i l’excap del Gabinet Jurídic de la Junta Francisco del Río.

Els diners públics van desaparèixer i segons la Guàrdia Civil una petita part de la quantitat desviada per la trama va servir per pagar almenys tretze “bacanals” en locals de cites.

L’Administració autonòmica va comptabilitzar 196 “intrusos”, o el que és el mateix, persones que van cobrar ajuts per prejubilar-se d’empreses en les quals no havien treballat mai. A més, un gran nombre d’aquests ajuts no comptaven amb un objecte concret i responien a finalitats molt diverses, entre d’altres, pagament de nòmines, pagament de deutes, pagament de minutes per assessoraments jurídics, pagament d’avals.

Fins al juliol del 2018, a l’últim balanç dels reintegraments realitzats, l’Administració autonòmica només havia recuperat 6,7 milions d’euros d’aquests 680 milions defraudats que va desviar la trama ara condemnada.

Un frau de 680 milions en ajuts socials i laborals durant anys

La Junta d’Andalusia es va valer de l’ús de transferències de finançament per aconseguir “una absoluta falta de control de la concessió de subvencions sociolaborals”, segons la sentència de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Sevilla. La sentència descriu el “descontrol” i la “falta de fiscalització” dels ajuts sociolaborals de la Junta investigats en aquest cas. La trama dels ERO va funcionar durant una dècada, de l’any 2000 al 2010 amb una malversació de 680 milions d’euros de diner públic en les transferències des de la conselleria d’Ocupació a l’Agència IDEA. Durant tot aquell temps més de 120.000 treballadors es van veure afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació a Andalusia, només 6.096 van rebre ajuts amb el fons creat per la Junta.