Diu sentir-se avalada per Sánchez i vol tornar a ser candidata || La Junta busca la forma de recuperar els diners defraudats
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© José Antonio Viera (esq), a la compareixença davant la Faffe.
MARÍA JOSÉ LÓPEZ - EUROPA PRESSLa secretària general del PSOE-A, Susana Díaz, va demanar ahir “perdó als andalusos” pel “vergonyós i lamentable” cas dels ERO i, al cap de quaranta-vuit hores de sortir a la llum la sentència, va defensar que només 219 dels 7.000 treballadors que es van beneficiar de pòlisses estan en el “focus de la il·legalitat” i va negar que la Junta d’Andalusia es retirés de la causa judicial durant el seu mandat, un dels arguments que esgrimeixen la resta de partits per sol·licitar la seua dimissió perquè dificulta la recuperació dels diners defraudats.
Així mateix, va assegurar que compta amb el “suport” del secretari general del PSOE i president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, amb el qual ha parlat diverses vegades aquesta setmana, i va voler deixar clar que ella tornarà a optar a liderar el PSOE-A i que també té la il·lusió i les ganes de tornar a optar a la Presidència de la Junta a les pròximes eleccions autonòmiques.
Per la seua banda, el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, va assegurar que el seu govern s’“entestarà” i té la “ferma determinació” d’intentar “recuperar el màxim possible” dels diners suposadament defraudats en el cas dels ERO. L’exconseller d’Ocupació de la Junta d’Andalusia José Antonio Viera, condemnat per aquest cas a 8 anys de presó per malversació i a 10 anys d’inhabilitació per prevaricació, va comparèixer a la comissió d’investigació sobre la sobre la Fundació Andalusa de Fons de Formació i Ocupació (Faffe) del Parlament, on va defensar que la seua conducta “sempre ha estat marcada per l’ètica, la legalitat i l’honradesa, malgrat els esdeveniments d’aquests últims dies”. L’exconseller d’Ocupació Manuel Recio, titular del ram entre el 2010 i el 2012 i exculpat en aquest cas, va decidir no respondre a preguntes davant de la comissió per “evitar possibles interferències”, i per la seua part l’exconseller de Treball Antonio Fernández, que va ser condemnat a 8 anys de presó i 10 d’inhabilitació pel cas dels ERO, no va comparèixer finalment davant de la comissió.
