La Justícia valora imputar Torra al no treure el llaç de la Generalitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert un procediment penal per decidir si obre una investigació per presumpta desobediència contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per no haver retirat la pancarta per la llibertat dels presos que estava penjat al balcó del Palau de la Generalitat després que la sala contenciosa administrativa d’aquest mateix tribunal l’hi hagués ordenat al setembre com a mesura cautelar en el marc d’un procés instat per la plataforma unionista Impulso Ciudadano. Aquesta decisió ha arribat després que la sala contenciosa administrativa apreciés “rellevància penal” en la decisió de mantenir la pancarta fins que, expirat el termini, dos treballadors la van retirar.

Hores més tard, va ser reemplaçada per una altra que proclama la llibertat d’expressió i d’opinió. Amb tot, en una diligència d’ordenació, el TSJC ha nomenat els magistrats Carlos Ramos, Jesús María Barrientos –que opta a ocupar un plaça vacant al Suprem i ha presentat com a mèrits cinc sentències, entre les quals la del 9-N i la dictada contra els pares de la Nadia–, i Mercedes Armas, perquè decideixin si tirar endavant o no la causa.

La sala del contenciós del TSJC veu “rellevància penal” al no complir l’ordre de retirar el llaç

La Generalitat recusa un magistrat del TC per “animadversió” contra l’administració catalana

En paral·lel, ahir va transcendir que els escortes del president van detectar seguiments d’agents de la Policia Nacional el passat 10 de novembre, dia de les eleccions generals. Així doncs, els mossos que s’encarreguen de la seguretat de Torra van interpel·lar en dos moments del dia els ocupants de dos vehicles al notar que els seguien, i aquells es van identificar com a policies nacionals, segons va avançar El Diario.es. El conseller d’Interior, Miquel Buch, exigirà explicacions per carta al ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska. Així ho va anunciar la portaveu del Govern, Meritxell Budó, davant de la “gravetat dels fets”.

En aquesta línia, la diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs va denunciar un cas d’espionatge i persecució” contra el president. Tanmateix, fonts del ministeri de l’Interior van assegurar que no tenen constància que la Policia Nacional efectués seguiments a Torra.

Aquest document, que no recull l’impacte de les mobilitzacions posteriors a la sentència de l’1 d’octubre, situa, tanmateix, Catalunya, com el quart territori més competitiu de l’Estat, únicament al darrere de la Comunitat de Madrid, de Navarra i d’Euskadi.

Pel que fa al cas català, els economistes evidencien la tendència negativa de l’entorn econòmic i en la innovació.

No obstant, ocupa el tercer lloc quant a entorn, però el setè respecte a innovació. D’altra banda, l’estudi també emfatitza el “triangle competitiu” format per Madrid, Catalunya i Euskadi, malgrat evidenciar la pèrdua de pistonada d’aquests dos últims territoris.

En paral·lel, un altre jutge de Barcelona també investiga un cas similar d’un altre jove, que va perdre la visió en un ull pel tret d’una bala de goma de la Policia Nacional a la plaça Urquinaona de la capital catalana en el marc dels disturbis que es van registrar durant la vaga general del dia 18 d’octubre.