El Govern ultima la classificació de presos en plena negociació d’investidura

Les juntes de les presons on estan presos els líders del "procés" proposaran la propera setmana la seua classificació penitenciària, que podria permetre’ls sortides diàries, en una resolució que la Generalitat i la Fiscalia hauran de revisar, en plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez.

El pròxim cap de setmana conclou el termini perquè les juntes de tractament de Lledoners, Mas Enric i Puig de les Basses on estan interns els nou líders independentistes condemnats per sedició pel Suprem elevin la seua proposta de classificació a la direcció de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia, que dirigeix la republicana Ester Capella.

S’obrirà llavors un termini de dos mesos perquè la consellería ratifiqui la resolució de la junta, un òrgan integrat per psicòlegs, educadors, treballadors socials i juristes i per un representant de l’administració catalana que compta amb vot de qualitat, però insuficient per imposar el seu criteri.

La junta tindrà en compte factors com la conducta a la presó, els hàbits laborals, el suport social i familiar o la falta d’antecedents per assignar als presos un dels tres graus penitenciaris: el primer, amb les mesures de control més restrictives, el segon -ordinari- o el tercer, que els permetria sortir diàriament i tornar a la presó, només a dormir.

Res en la legislació no impedeix que els líders del "procés" siguin classificats d’entrada en tercer grau -de fet un 40% dels reclusos sense antecedents ho són-, però la llarga durada de les seues condemnes dificulta que puguin beneficiar-se del règim obert de forma immediata: encara que n’hi ha, són comptats els casos de presos amb penes de presó de dos dígits que ho han aconseguit.

El segon grau, no obstant això, pot flexibilitzar-se fins igualar les seues condicions a les del règim obert, a través de dos supòsits del reglament -com l’article 100.2 que es va aplicar a Oriol Pujol o el 117 a Iñaki Urdangarin- que autoritzarien els presos a sortir de la presó durant el dia, principalment per participar en activitats de voluntariat o treballar.

L’opció del règim ordinari flexibilitzat possibilitaria esquivar el control del Suprem: a diferència del tercer grau, en el qual l’última paraula la té el tribunal sentenciador, els articles del reglament penitenciari són revisats pel jutge de vigilància i els recursos s’esgoten a l’Audiència de Barcelona.

En ambdós casos, pot ser clau el paper de la Fiscalia si decideix recórrer els beneficis penitenciaris, una posició que desperta recels en el Departament de Justícia per la bel·ligerància amb què el ministeri públic ha criticat la seua gestió dels polítics presos en anteriors ocasions.

De fet, en la seua memòria de l’any passat, la Fiscalia va qüestionar la imparcialitat de les autoritats penitenciàries catalanes per avaluar els presos una vegada condemnats mentre criticava la "anormal" presència de polítics catalans a la presó Lledoners i les assídues manifestacions al voltant del centre.

El calendari ha volgut que els dos mesos de termini que disposa la Generalitat per ratificar o esmenar la proposta de les juntes de tractament coincideixin de ple amb les negociacions per aconseguir l’abstenció d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern.

En aquest escenari, és esperable que els republicans reclamin un gest al Govern en relació amb la situació penitenciària dels polítics presos, de manera que el ministeri públic no bloquegi el seu accés a la semillibertat impugnant els beneficis penitenciaris que se’ls puguin concedir.

En qualsevol cas, la situació dels presos del "procés" no variarà en els propers dies, ja que les decisions de les juntes de tractament -que poden ser dispars, tractant-se d’interns amb situacions personals diferents i empresonats en tres centres- no són executables fins que no les ratifica la direcció de Presons, en mans d’ERC.

La classificació penitenciària inicial dels polítics presos -que la llei obliga a revisar en un termini mitjà any com a màxim- podrà ser recorreguda per la Fiscalia, encara que sense efectes suspensius, fins que sigui el Suprem el que es pronunciï sobre la situació, com a tribunal sentenciador.

L’article 100.2 que s’estudia per flexibilitzar el segon grau (i que el reglament permet aplicar des de la classificació inicial, encara que és inèdit a Catalunya) ho poden aprovar les juntes de tractament sense necessitat que ho supervisi la direcció general i requereix l’aval del jutge de vigilància, un tràmit en el qual la Fiscalia té també oportunitat de pronunciar-se.

Qüestió diferent són els permisos penitenciaris, que poden afegir-se al segon grau flexible una vegada el reclús hagi complert un quart de la pena. De fins 48 hores, aquestes sortides -en les quals el pres ha d’anar acompanyat d’un tutor- les concedeix el Departament de Justícia sense autorització del jutge i es poden disfrutar fins un total de 36 a l’any.