PANORAMA
Les defenses de la cúpula de l'1-O xoquen pel règim penitenciari
Els presos de JxCat batallaran per aconseguir el tercer grau i els d’ERC donen per fet que tindran el segon || El TC deixa per al gener el segon recurs de Junqueras
El president, Quim Torra, amb diversos consellers, ahir, abans de la reunió del Consell Executiu.
Després que durant el judici de l’1-O al Tribunal Suprem les defenses dels líders del procés mantinguessin una imatge d’unitat, ahir van mostrar discrepàncies en relació amb el règim penitenciari en el qual creuen que haurien d’estar classificats els seus clients. Si se’ls aplica el segon grau, tindrien dret a 36 dies de permís a l’any quan complissin un quart de la condemna i podrien efectuar treballs socials fora de la presó. Si se’ls classifiqués en tercer grau, tindrien 48 dies de permís a l’any i sortides els caps de setmana. Així, fonts de les defenses dels presos d’ERC van augurar que les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses atorgaran el segon grau a la cúpula de l’1-O. Si fos així, van avançar que recorreran la decisió per aconseguir el tercer grau o, almenys, l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari en segon grau, que permet sortides gairebé diàriament. És en aquest punt en el que discrepen de les defenses dels presos de JxCat. I és que Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, va assegurar que batallaran pel tercer grau, alhora que va censurar manifestacions “que pretenen normalitzar el segon grau”.
Les juntes de tractament de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses publiquen els informes sobre el grau
El judici contra Trapero serà a l’Audiència Nacional perquè el fiscal el continua acusant de rebel·lió
En tot cas, avui mateix es coneixerà l’informe de les juntes de tractament, però serà la secretaria de mesures penals del departament de Justícia, conselleria encapçalada per la lleidatana Ester Capella, d’ERC, la que tindrà l’última paraula sobre el règim que s’ha d’aplicar, a més dels possibles recursos que els presos o la Fiscalia presentin al jutge de vigilància penitenciària. Per la seua banda, el Constitucional va decidir ahir deixar per al 2020 el debat del recurs d’empara presentat pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, contra la negativa del magistrat del Suprem Pablo Llarena de deixar-lo assistir a la constitució del Parlament el 2018. De nou, la resolució d’aquest recurs podria trencar la unanimitat dels magistrats.
Tanmateix, aquest tribunal no la pot jutjar, perquè ja no és aforada. En conseqüència, ha derivat la causa a un jutjat d’instrucció. La defensa al·lega que no va ser privada de poder assessorar el Govern.
Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Jesús María Barrientos, Mercedes Armas i Joaquín Elías, integrants del tribunal que ha jutjat el president de la Generalitat, Quim Torra, per no retirar els llaços grocs dels edificis del Govern després que l’hi ordenés la Junta Electoral Central a causa de la proximitat de les eleccions generals del 28 d’abril, van celebrar ahir la primera sessió per deliberar sobre la sentència d’aquesta causa. En conseqüència, segons van apuntar fonts del tribunal, és poc probable que la resolució es doni a conèixer al llarg d’aquesta setmana, tot i que la intenció és que es publiqui abans de Nadal.
En paral·lel, el TSJC va fer pública ahir una sentència en relació amb el pagament, per part de l’ajuntament de Reus, de les quotes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En aquest sentit, els magistrats van anul·lar no només l’acord del consistori per pagar les quotes a l’AMI sinó que també van deixar sense efecte el d’adhesió perquè “ultrapansa l’àmbit de competències locals”. L’ajuntament de la capital del Baix Camp va anunciar que recorrerà la sentència al Tribunal Suprem i van criticar la interpretació que el TSJC fa dels límits reals de les atribucions municipals.
En un altre ordre de coses, l’Audiència Nacional va descartar remetre a l’Audiència de Barcelona la causa contra l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, tal com demanava la defensa, després que la Fiscalia s’oposés a modificar la seua acusació de rebel·lió a sedició, almenys fins que comenci la vista oral. En aquest sentit, el judici contra Trapero, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, l’exsecretari de Interior César Puig i la intendenta Teresa Laplana començarà el 20 de gener i es prolongarà fins al mes de març.
