x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

Trapero defensa el paper dels Mossos l'1-O i qualifica de “barbaritat” la via unilateral

Actualitzada 21/01/2020 a les 09:22

Nega una “relació estreta” amb Carles Puigdemont i explica que va discutir amb Jordi Sànchez el 20-S || “Veure la gent defensar urnes era poc imaginable i difícil de preveure”, declara a preguntes del fiscal

Cèsar Puig, Pere Soler, Teresa Laplana i Josep Lluís Trapero, ahir, al banc de l’Audiència Nacional al començar el judici per l’1-O.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Cèsar Puig, Pere Soler, Teresa Laplana i Josep Lluís Trapero, ahir, al banc de l'Audiència Nacional al començar el judici per l'1-O.

EUROPA PRESS

L’Audiència Nacional va iniciar ahir el judici contra l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra per l’1-O, gairebé un any després que el Tribunal Suprem comencés la fase oral del procés contra els líders de l’independentisme pels mateixos fets. Al banc dels acusats es van asseure el que va ser major del cos Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l’exsecretari d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector dels Mossos Pere Soler. Trapero, Puig i Soler s’enfronten a una petició de pena d’11 anys de presó per sedició mentre que Laplana està acusada per sedició i la Fiscalia sol·licita una condemna de 4 anys de presó (més informació a la pàgina següent).

Després que, en el tràmit de qüestions prèvies, l’Audiència Nacional ratifiqués definitivament la seua competència per enjudiciar aquesta causa i no admetés l’exhibició de vídeos durant les declaracions, va arrancar la declaració de Trapero que, al llarg de tota la jornada, es va sotmetre a l’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo. L’exmajor va marcar distàncies amb la línia del Govern de Carles Puigdemont i va assegurar que la via unilateral cap a la independència era una “barbaritat”.

 


Trapero afirma que els manifestants del 20-S no es van mostrar “agressius” amb els agents

 

En aquest sentit, va relatar una conversa del setembre del 2016 amb el llavors secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, que li va preguntar sobre en quina legalitat se situarien els Mossos en cas que xoquessin la catalana i l’espanyola. “La doble legalitat no existeix”, va assegurar Trapero. A més, va admetre estar “incòmode” amb la línia de la Generalitat en els mesos previs a l’1-O i va afirmar que el precedesor de Joaquim Forn a la conselleria d’Interior, Jordi Jané, va marxar “perquè totes les accions podien implicar responsabilitats de tipus patrimonial”.

Així mateix, va afirmar que la seua relació amb Puigdemont no era “estreta”. “No vam tenir una relació personal, no va ser ni bona ni dolenta”, va puntualitzar, alhora que també es va desvincular de Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC. “Conec Sànchez de reunions quan era el responsable del síndic de greuges”, va explicar, alhora que va explicar com durant el 20-S va discutir amb ell perquè va provar de condicionar el dispositiu dels Mossos. “La conversa va acabar malament, Sànchez no m’havia de dir com fer el dispositiu”, va remarcar.

Sobre aquesta concentració a les portes de la conselleria d’Economia amb motiu dels escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, va retreure a la Guàrdia Civil que no se’ls informés i va dir que fins a la una del migdia no va saber que hi havia armes als vehicles de la Guàrdia Civil. Així mateix, va declarar que els Mossos van valorar carregar per dispersar la manifestació però no ho van fer “per si se’ns escapava de les mans”. Trapero també va manifestar que els concentrats no es van mostrar “agressius” cap als agents.

Amb tot, l’exmajor va defensar l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum. En aquest sentit, va explicar que el cos esperava una “resistència passiva” però era “poc imaginable, difícil d’entendre i de preveure” que la gent “defensés” les urnes com ho va fer, la qual cosa va dificultar el desmantellament dels col·legis (més informació en el desglossament).

Va ordenar investigar si hi havia agents que permetien la consulta
L’exmajor Josep Lluís Trapero va assenyalar que, després de l’1-O, va ordenar investigar si agents dels Mossos d’Esquadra no van impedir el referèndum. Després de subratllar que tenia “indicis” que el Govern “desconfiava” d’ell, va negar que el cos hagués facilitat la votació de Carles Puigdemont a Cornellà del Terri i també que efectius dels Mossos haguessin “seguit” agents d’altres forces de seguretat el dia del referèndum. Trapero, que també va asseverar que desconeixia l’existència del document Enfocats, va insistir que, en vigílies de l’1-O, va avisar el llavors president dels riscos de trencar amb la legalitat. “Més important que la imatge dels Mossos és la del Govern”, li va replicar l’ara eurodiputat de JxCat. D’altra banda, Trapero va explicar que els Mossos no van impedir les activitats de la plataforma Escoles Obertes, que va mantenir oberts els col·legis electorals des del divendres 29 de setembre, perquè “no vam entendre que estiguessin encaminades a preparar el referèndum”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre