x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNALS

El número 2 de Trapero, sobre l'1-O: "La situació era estranya per estar sota un Govern que se situava fora de llei"

  • Europa Press
Actualitzada 29/01/2020 a les 17:55

El comissari dels Mossos Ferran López ha declarat a l’Audiència Nacional com a testimoni en el judici contra el major Trapero

López diu que hi va haver "desatenció formal" per part dels Mossos a les peticions de Guàrdia Civil el 20-S

López diu que hi va haver "desatenció formal" per part dels Mossos a les peticions de Guàrdia Civil el 20-S

© DiariSegre
López diu que hi va haver

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El comissari Ferran López durant la seua declaració com a testimoni a l'Audiència Nacional el 29 de gener del 2020.

ACN
López diu que hi va haver

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El comissari dels Mossos Ferran López arribant a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

ACN

El comissari dels Mossos d’Esquadra Ferran López, qui va ser número dos del major Josep Lluís Trapero, ha relatat aquest dimecres com els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 els comandaments de la policia autonòmica van viure una situació "trista" perquè veien com el Govern de Carles Puigdemont se situava "fora de la llei".

"La situació era estranya per estar sota les ordres d’un govern i un conseller que aquells dies se situaven fora de la llei. És una mica trist estar pendent de les pantalles de televisió per poder saber què feia el Govern. Quan s’anunciava una compareixença pública ens ficàvem en un despatx per seguir-la. Fèiem silencis espessos, miràvem el que deien i preníem decisions", ha explicat López a preguntes del fiscal Pedro Rubira durant la seua declaració com a testimoni en el judici que se segueix contra la cúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional.


Com ja va fer al Tribunal Suprem, el comissari ha detallat de nou les dos reunions en les quals els comandaments de la policia autonòmica van advertir Puigemont i els llavors vicepresident Oriol Junqueras i conseller Joaquim Forn dels possibles desordres públics que es podien produir el dia del referèndum.

López ha indicat que a instàncies de Trapero, la cúpula dels Mossos es va reunir el 26 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn per informar-los de la situació, però com no van obtenir resposta els van tornar a citar per al dia 28, quan els van exposar la seua "absoluta preocupació per l’alta mobilització" que es preveia per a l’1-O i que estaria envoltada de molta "emotivitat" dels ciutadans. "Estàvem obligats a exposar la nostra visió de seguretat. Els mostrem la nostra preocupació i el missatge va ser que nosaltres estàvem obligats a complir el mandat judicial" d’impedir la votació, ha detallat el comissari al tribunal.

Segons López, Trapero i els comissaris "van retreure" a Puigdemont, Junqueras i Forn "algunes declaracions" que estaven fent des del Govern i que eren "injustes" per als Mossos perquè "no reflectien la postura real" del cos.

També els van dir, ha afegit, que la policia "no estava pel referèndum" i Trapero va concloure la reunió dient a Puigdemont que esperava que l’1-O no s’hagués de lamentar "cap desgràcia", al que l’expresident va contestar que en tal cas, declararia la independència de Catalunya.

TRISTOS PELS APERCEBIMENTS DEL TC

El comissari ha comentat que quan els comandaments dels Mossos van ser advertits pel Tribunal Constitucional va ser "un dia molt trist" per a ells perquè encara que "algú se'l pugui prendre com qui rep publicitat electoral", a ells els va afectar molt, ja que, segons ha insistit durant tot l’interrogatori, la policia no estava alineada amb el Govern i la seua intenció sempre va ser complir les ordres judicials.

El fiscal també ha preguntat a López pel pla, uns dies abans de la declaració unilateral d’independència (DUI), per detenir Puigdemont i la resta de membres del Govern si així li ho reclamava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del qual va parlar ja el major Trapero tant en aquest judici com al Suprem. El comissari l’ha confirmat i ha afegit que els comandaments tenien clar que "en qualsevol moment podia arribar" aquesta petició.

Segons la seua versió, va ser Trapero qui va demanar els seus comissaris qui van pensar en com havien d’actuar si rebien l’ordre i que dos dies després se'l van exposar. Ha indicat que no es va plasmar per escrit perquè es tractava d’una "situació incerta" i no era un dispositiu habitual en el qual es fixen "fases o horaris". També per una qüestió de "confidencialitat", ha apuntat.

López ha assenyalat que el pla en concret no va ser comentat amb el president del TSJC ni amb el fiscal superior, però ha destacat que "l’important" és que el major Trapero es va posar a disposició d’ambdues institucions "per al que li demanessin", com així va quedar reflectit a sengles cartes que va enviar i que han estat aportades a la causa.

ORDRE DIFÍCIL DE COMPLIR

Sobre l’actuació dels mossos el mateix dia del referèndum, López ha reconegut que no pot estar "content" del grau de compliment de l’ordre d’impedir-ho, però ha recalcat que era "difícil de complir" pel nombre d’efectius que disposaven. "No podem estar satisfets. Es va fer de la manera que vam poder", ha afirmat.

El comissari es referia aquí als denominats binomis de mossos que van ser enviats als col·legis. Segons ha explicat, hi havia dos opcions: desplegar una parella per cada un dels 2.300 centres o limitar la seua presència a un percentatge menor, ja que tenien "limitacions de personal" i a més la majoria eren de seguretat ciutadana i no d’ordre públic.

Sí que ha reconegut que no recorda si en les reunions prèvies de coordinació es va parlar de binomis o de "dotacions" i que si es va fer servir aquest últim terme es van poder generar unes "expectatives diferents" per al coordinador del dispositiu policial, el coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos. Però en qualsevol cas, ha afegit, es tractava d’una "dotació mínima" per poder acudir a tots els col·legis.

López també ha estat interrogat per la protesta davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat el 20 de setembre a causa dels registres que s’estaven produint per ordre judicial. Com ja va dir Trapero, els Mossos no estaven alertats d’això i en el seu cas es va assabentar per la ràdio.

DOS VIES DE COMUNICACIÓ

Davant de les preguntes del fiscal sobre inacció de la policia autonòmica davant de les peticions d’ajuda de la Guàrdia Civil, ha explicat que als dispositius en els quals es col·labora amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat hi ha "dos vies de comunicació", una que ha denominat "formal" i que és per escrit i una altra de "directa" que es fa per telèfon.

Segons López, la primera via és més lenta i es contesten "al cap d’una estona", però ha matisat que ell aquell dia va estar en comunicació telefònica amb els comandaments de la Guàrdia Civil i que va atendre totes i cada una de les peticions que se li van formular per donar suport als agents que estaven assistint al registre de la conselleria.

El comissari ha remarcat que arran dels esdeveniments del dia 20 ha revisat totes les comunicacions formals i que si només es tenen en compte aquestes entén que sembli que hi va haver "desatenció" dels Mossos, ja que a més les respostes a aquestes peticions poden ser "curtes i fins un punt disciplentes".

"Jo crec que hi pot haver certa confusió si fem només una lectura dels escrits formals", ha dit, per deixar clar després que "totes les peticions de Guàrdia Civil", que ha xifrat en 38, es van anar atenent.

TALLAR CARRETERES, ESPORT NACIONAL

El fiscal també ha preguntat al comissari si els mossos van fer seguiments a policies i guàrdies civils el dia del referèndum. "En cap cas. És absolutament impensable que ningú de Mossos no donés aquesta ordre. No té cap sentit ni cap finalitat. No sóc capaç de comprendre per què se sosté aquesta afirmació", ha replicat López.

Segons ha recordat, l’1-O no hi va haver cap cas de carreteres o carrers tallats per impedir l’arribada de Guàrdia Civil i Policia Nacional als col·legis, i això que "a Catalunya tallar carreteres s’ha convertit en esport nacional" en els últims anys.

D’altra banda, Rubira ha volgut saber com era la relació entre el major Trapero i el coronel Pérez de los Cobos i per què a les reunions que va convocar aquest últim per coordinar el dispositiu policial de l’1-O va assistir el propi López. El comissari ha explicat que "era evident que hi havia un desacord personal" i "amb el pas dels dies no feia més que anar creixent".

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre