Tres Ponts i la C-28 copen les inversions, amb 8 milions més “no territorialitzables” || El projecte de pressupostos de la Generalitat que va aprovar ahir l’Executiu preveu una inversió de més de 110 milions a Lleida, un 77% més que els últims comptes aprovats pel Govern. Les partides més elevades són per al túnel de Tres Ponts, la C-28, depuradores al Segrià, el canal Segarra-Garrigues i la línia de tren de la Pobla.
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Imatge d'arxiu de les obres del túnel de Tres Ponts.
SEGRELa Generalitat preveu invertir a Lleida aquest 2020 més de 110 milions d’euros, una dada que correspon a les actuacions que són directament atribuïbles a les comarques del pla i del Pirineu. Aquesta xifra suposa un augment del 77 per cent respecte als últims pressupostos que el Govern va aprovar el 2017, quan la inversió a la demarcació era de 62 milions. Així mateix, als 110 milions se li han d’afegir almenys 8,4 milions qualificats com a “no territorialitzables”, que es divideixen entre conservació de carreteres (2,8 milions), mesures correctores de l’impacte ambiental del canal Segarra-Garrigues (3,4 milions) i la concentració parcel·lària d’aquesta infraestructura de reg (2,2 milions). El pressupost també inclou diverses partides per a la línia de tren de la Pobla que ascendeixen a més de 6,4 milions.
La majoria de les inversions previstes als pressupostos de la Generalitat, que l’Executiu va aprovar ahir, corresponen a inversions que ja estan en curs a Lleida. La partida de més quantia, 10,6 milions, correspon a les obres del túnel de Tres Ponts, a la C-14 entre Organyà i Montant de Tost. Així mateix, 5,2 milions es destinaran a la millora del revolt del Tonyon al port de la Bonaigua (C-28), i les depuradores de Torrefarrera i Torre-serona i la de Vilanova de Segrià compten amb dos partides que sumen més de 9 milions.
La comarca amb més inversió és el Segrià, amb un total de 38 milions d’euros. La Generalitat destinarà també 4,3 milions a la construcció de la planta de tractament de residus de l’abocador de Montoliu de Lleida. Al Segrià el segueix l’Alt Urgell amb 20,8 milions d’euros, on a més del túnel de Tres Ponts el Govern invertirà 4,3 milions en el CAP de la Seu. Els comptes recullen també partides per construir els arxius de les Garrigues i l’Alta Ribagorça. Així mateix, preveu dedicar 2,2 milions a la modernització del Canal de Pinyana. De la mateixa manera, contempla una partida de 117.000 euros per ampliar el bloc quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova i fins al 2023 preveuen invertir més de 12 milions d’euros en aquestes obres.
El projecte de pressupostos de la Generalitat suposa que la despesa corrent se situa en 25.113 milions d’euros, xifra que representa 3.000 milions més que el 2017. Per la seua banda, la inversió s’ha augmentat en 415 milions i arriba als 2.003 milions d’euros. Així mateix, l’objectiu dels pressupostos és aconseguir un nivell de dèficit zero i la Generalitat destinarà 880 milions a pagar interessos del deute. El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va entregar ahir el projecte de pressupostos al president del Parlament, Roger Torrent, i posteriorment va presentar les principals xifres en comissió. El tràmit parlamentari dels comptes del Govern s’allargarà durant uns dos mesos, segons van informar fonts de la conselleria d’Economia.
Un dels principals eixos d’aquests comptes és l’augment de la despesa social. En aquest sentit, l’Executiu destinarà 890 milions més que el 2017 a la Salut, 1.047 més en Educació, 330 milions en programes de protecció social i 193 en el foment de l’ocupació. Així mateix, els comptes preveuen 30 milions d’euros per al pla d’obres del Govern (PUOSC). En matèria d’ingressos, preveu un increment de 172,6 milions d’euros procedents de la reforma fiscal pactada amb els Comuns. Aquests ingressos procedeixen de la reforma d’impostos com l’IRPF o el de successions. A més, s’ha creat una nova taxa que gravarà la incidència sobre el medi ambient de les instal·lacions de producció, emmagatzemament, transformació i transport d’energia, telefonia i telemàtica.
