x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El cap de la investigació de l'1-O recorre a un correu de Puigdemont per provar que Trapero estava amb el Govern

  • Europa Press
Actualitzada 03/02/2020 a les 16:31

Daniel Baena assegura que l’ascens a major era per garantir els interessos del procés independentista

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la sortida del judici a l'Audiència Nacional.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la sortida del judici a l'Audiència Nacional.

EFE

El tinent coronel de la Guardia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial a càrrec de la investigació de l’1-O, ha fet menció aquest dilluns en el judici que celebra l’Audiència Nacional contra l’excúpula dels Mossos d’Esquadra un correu electrònic que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va enviar al major dels Mossos d’Esquadra felicitant-lo per la seua actuació en l’1-O com a prova que la policia autonòmica estava al servei de l’anterior Govern per garantir el procés independentista.

Al final de l’interrogatori del fiscal Pedro Rubira, el tinent coronel, que ha comparegut com a testimoni en aquest judici|seny –on el senyal institucional no li ha enfocat directament per preservar la seua imatge– ha destacat que Puigdemont i el major van mantenir una "reunió secreta, a porta tancada" en la que li va agrair la seua actuació.

Davant de tal revelació, el representant del Ministeri Públic li ha preguntat que com sap de la celebració de tal trobada si és "secreta", pel que Baena ha informat que en la causa del procés independentista oberta al Tribunal Suprem hi ha un correu electrònic que va remetre Puigdemont a Trapero per a transmetent-li les seues felicitacions.

Tanmateix, la defensa de Trapero, exercida per l’advocada Olga Tubau, ha provat de desmuntar aquesta versió qüestionant la traducció del català al castellà que Baena ha fet de l’esmentat escrit. "La introducció de la carta diu 'tal com et vaig dir o tal com vaig dir'?, ha preguntant directament Tubau, al que el testimoni ha contestat, després de llegir la frase concreta, que es tracta de la segona opció: "El que vaig dir en una reunió, a porta tancada."

D’altra banda, Baena ha assegurat que l’ascens de Trapero de comissari a major tenia per objectiu garantir el procés independentista, ja que així ha deduït de l’anàlisi del document 'Enfocats', confiscat al domicili de Josep María Jové, qui va ser 'número dos’ de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, i d’una circular dels Mossos firmada per l’acusat –que s’enfronta a onze anys de presó pel delicte de rebel·lió– el novembre de 2015.

ESTRUCTURES D’ESTAT "CONSOLIDADES"

Segons Baena, al document que marca el "full de ruta del procés cap a la independència" s’assenyalava que ja existien "consolidades" dos estructures d’Estat de cara a un "nou país independent", que eren els Mossos d’Esquadra i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), les quals tan sols caldria "adaptar-les, redimensionar-les i orientar-les" cap als objectius del procés independentista.

El testimoni ha apuntat que el nomenament de Trapero va ser just en el moment que el Govern "estava bolcat en el referèndum" i que no havia ocorregut en deu anys, per la qual cosa va sorprendre el sindicat de Mossos. Així, ha afegit que "és la manera d’adaptar la institució dels Mossos com diu l’Enfocats", "una forma de blindar-lo al capdavant" de la policia autonòmica i "garantir els interessos del Govern".

Ha continuat dient que dotar de "lideratge" Trapero era "fonamental" també per "garantir el final del referèndum" i que així es desprèn també dels correus electrònics de la cúpula directiva del Cos que han estat analitzats per la Guàrdia Civil.

En aquest sentit, ha posat èmfasi en el document intern dels Mossos firmat per Trapero el novembre de 2015 ja que, segons el parer de Baena, resulta "curiós" perquè ordenava que totes les diligències judicials practicades havien de passar primer per ell, abans de transmetre-les al jutjat corresponent, i que "ell es faria responsable".

Per a Baena, això és un exemple de què s’estava confonent la tasca de la policia judicial i l’orgànica, ja que Trapero donava trasllat de totes les instruccions judicials i fiscals, com les realitzades per impedir el referèndum, a la cúpula directiva i ha afirmat que tota la seua actuació era "aparentar el compliment del mandat dels jutges i fiscals". Ha afegit que des de novembre de 2015 no ha coincidit amb els Mossos en investigacions sobre el procés independentista.

INTENT D’INCORPORAR DOCUMENTS EN LA CAUSA

Davant de tals revelacions, el Ministeri Públic ha interessat la incorporació a la causa tant de l’esmentada nota interna com del correu electrònic de Puigdemont. Tanmateix, les defenses dels acusats, i en especial la de Trapero, exercida per l’advocada Olga Tubau, s’han oposat a aquest fet, en entendre que genera "indefensió" perquè és anterior a l’escrit d’acusació del Ministeri Públic.

A més, sobre el document firmat per Trapero, l’advocada ha indicat que el propi major li va traslladar al fiscal en cap de l’Audiència Nacional el 2015, òrgan que ja estava investigant fets relacionats amb el procés independentista, i que per tant no és desconegut per al Ministeri Públic.

Quant a la missiva que obra en la causa del Suprem, Tubau ha retret a la Fiscalia que intenti justificar la seua incorporació al·legant la publicitat que va tenir el judici contra els 12 líders independentistes a través dels mitjans de comunicació, quan el Ministeri Públic "va tenir ulls" tant en l’esmentat procediment com en aquest. Finalment, el tribunal presidit per la magistrada Concepción Espejel no ha admès la incorporació de cap dels documents.

En un altre moment de la declaració, Baena ha postil·lat que la Guàrdia Civil només comunicava als Mossos les diligències judicials que anaven a practicar quan es preveia que hi anava a haver algun tipus d’incident per sol·licitar el seu suport, una cosa que no va ocórrer en relació amb els 45 registres i 14 detencions que es van realitzar el 20 de setembre de 2017.

LA CONSELLERIA D’ECONOMIA ERA UN "OBJECTIU MÉS"

Així, ha descartat que la Conselleria d’Economia de la Generalitat, on es van concentrar més de 40.000 persones davant de les seues portes en protesta del registre de la Guàrdia Civil aquell dia, fos un "símbol" del referèndum, sinó que era un "objectiu més". "Sabíem que allà hi podia haver proves necessàries per a la investigació, però també vam ser a Bigues i Riells (Barcelona), on es van confiscar paperetes, en el CTTI, que també eren llocs importants per a la investigació."

En aquesta línia, ha assenyalat que van conèixer per les xarxes socials la crida d’Òmnium Cultural i l’ANC per concentrar-se davant d’Economia, però ha subratllat que ell només es va encarregar de "canalitzar" les necessitats que van tenir els agents que eren "sobre el terreny" del més de 40 registres que van tenir lloc aquell dia.

Sobre aquest dia, la defensa de Trapero ha preguntat pel nombre de vegades que el major va parlar amb els líders d’aquestes associacions, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Li ha inquirit si de les "37 vegades" que consta a l’informe policial sobre comunicacions amb el primer d’aquests, moltes d’elles eren "intents", a la qual cosa Baena ha afirmat que no va poder accedir al contingut de les mateixes.

Quant a l’1-O, ha subratllat que encara que la Guàrdia Civil no va tancar cap col·legi electoral abans del referèndum, va clausurar el "centre logístic" del CTTI, que "no era poca broma". Així mateix, ha destacat que en aquella jornada els Mossos "amb prou feines van produir crides de suport a l’ordre públic", tal com s’havia acordat, sinó que es van detectar seguiments a agents de l’Institut Armat i Policia Nacional.

Baena, que en el judici del procés independentista en el Tribunal Suprem va qualificar d’"insurreccional" el període comprès entre el 20-S i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, ha reiterat que aquest temps "hi havia un clima molt concret" i que "això va baixar de forma exponencial" una vegada que es va cessar a tot el Govern de Puigdemont, ja que ja no hi va haver "cap problema en els registres".

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre