El jutge corregeix la pena de Jaime Botín i l'eleva a 3 anys de presó

La jutgessa ha dictat un acte explicatiu a petició del fiscal i l’Advocacia de l’Estat en el qual explica que la pena s’ha d’imposar en la seua meitat superior, que implica aquest agreujament de la condemna i que podria implicar l’ingrés a presó de Botín en superar els dos anys de presó.

La resta de la sentència dictada al gener es manté i, de fet, la defensa de Botín la va recórrer davant de l’Audiència Provincial de Madrid.

En la resolució, la jutgessa va establir que la propietat del quadre –confiscat el 2015 al vaixell del condemnat a Còrsega (Francia)– sigui de l’Estat, en aplicació de la Llei de Patrimoni Històrico Espanyol.

A més, se li imposa una multa (ara corregida) de 91,7 milions d’euros, l’impagament dels quals suposaria quatre mesos d’arrest. Jaime Botín també va ser condemnat al pagament de les costes processals, incloses les de l’Advocacia de l’Estat.

La jutgessa declara provat que l’expresident de Bankinter va adquirir el 1977 l’obra original de Pablo Picasso "Cap de dona jove", pintat el 1906, i, en ocasió de tenir-la al seu domicili de Pozuelo de Alarcón (Madrid), es va posar en contacte amb l’empresa Christie’s per vendre el quadre en una subhasta programada per al 6 de febrer de 2013 a Londres.

Afegeix que el personal d’aquesta casa de subhastes li va informar que, a causa de l’antiguitat de l’obra, havia de demanar autorització al Ministeri de Cultura per a la seua exportació, "requisit necessari en trobar-se a Espanya i tractar-se d’un bé pertanyent al patrimoni històric, atès el seu evident interès historicoartístic, i tenir més de cent anys", agrega.

La resolució relata que, a causa d’això, l’acusat va autoritzar a Christie’s el 5 de desembre de 2012 per presentar i gestionar la llicència d’exportació davant del Ministeri de Cultura fent constar que el quadre es trobava a Madrid i com a duana de sortida Madrid.

Pero La Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històrico Espanyol, organisme consultiu del Ministeri de Cultura, va denegar el 13 de desembre de 2012 per unanimitat l’autorització d’exportació de l’obra, "frustrant el seu propòsit de vendre-la a l’esmentada casa de subhastes de Londres".

La magistrada destaca que l’esmentat organisme "va proposar la declaració d’inexportabilidad per no haver-hi obra semblant en territori espanyol, sent una de les poques de Picasso del període Gósol, amb influència decisiva en el cubisme i en l’evolució posterior de la pintura del segle XX".

"Malgrat ser plenament conscient de la prohibició administrativa l’acusat va traslladar el quadre a la goleta Adix de la seua propietat quan estava atracada al port de València, amb la finalitat de treure'l d’Espanya, donant instruccions al seu capità perquè l’ocultés a les autoritats", detalla la jutgessa.

El juliol de 2015 el vaixell va atracar al port de Calvi (Còrsega, França), amb el quadre a bord, mentre l’acusat va contractar amb una empresa de transports aeris un vol per al dia 31 de juliol de 2015 per traslladar-se amb el quadre a Ginebra (Suïssa)", assenyala la sentència.

Agrega que els serveis duaners francesos, en tenir coneixement que l’acusat estava tramitant el permís de sortida amb un quadre via aèria, van ordenar una inspecció de la goleta Adix, la qual cosa va dur a terme el 30 de juliol de 2015, localitzant el quadre embalat a la cabina del comandant.

En tenir coneixement de la falta de la preceptiva autorització administrativa per a la seua sortida de territori espanyol van procedir a la seua intervenció.