x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PANORAMA

Un guàrdia civil recorre a un cas arxivat de l'1-O a Lleida per acusar els Mossos

Actualitzada 06/02/2020 a les 09:32

En el judici a Trapero a l’Audiència Nacional || Insisteix que comandaments de Ponent eren en un grup de WhatsApp en què es parlava dels moviments policials, tot i que un jutge ja va tancar la causa

Ponsatí va recollir ahir la credencial a Brussel·les i va posar amb Comín i Puigdemont.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ponsatí va recollir ahir la credencial a Brussel·les i va posar amb Comín i Puigdemont.

ACN

Un tinent de la Guàrdia Civil destinat a Lleida que va declarar ahir com a testimoni en el judici contra l’antiga cúpula dels Mossos per l’1-O va acusar de connivència els comandaments de la policia catalana amb els independentistes durant el referèndum. Va assegurar que uns i altres estaven organitzats en grups de WhatsApp en els quals s’informava els votants dels llocs on s’anaven a desplaçar les unitats d’intervenció per tancar col·legis electorals a Ponent. Aquests fets ja van ser objecte d’investigació en un jutjat de la capital del Segrià, que va arxivar la causa. Aquest arxivament va ser confirmat el 8 de novembre de l’any passat per l’Audiència de Lleida. Tanmateix, l’agent, amb l’identificador D19921C i que precisament va ser l’instructor de les diligències policials en què es basava aquesta causa ja tancada, va fer cas omís de les dos resolucions judicials d’arxivament. I d’aquesta forma, va insistir davant del tribunal que decidirà el futur de l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, de la intendenta Teresa Laplana, de l’exdirector del cos Pere Soler i de l’exsecretari d’Interior Cèsar Puig, la suposada existència d’uns enregistraments de veu que provarien que els comandaments policials lleidatans no només no van col·laborar amb la Guàrdia Civil per frenar el referèndum, sinó que van ajudar els votants a frustrar l’actuació dels antiavalots. En aquest sentit, va afirmar que la Guàrdia Civil confiava a muntar operatius conjunts amb els Mossos durant l’1-O per tancar centres de votació. No obstant, va parlar de col·laboració “zero” dels agents catalans. “Va ser zero, a Lleida no vam col·laborar, en cap cas”, va afirmar. Igualment, va admetre que hi va haver col·legis en els quals van decidir no actuar per evitar “un mal major”.

Amb tot, si bé el tinent es va explicar amb facilitat a preguntes del fiscal, la truita es va girar en l’interrogatori a què el va sotmetre Olga Tubau, advocada defensora de Trapero. Tubau va esgrimir la resolució de l’Audiència de Lleida en la qual es va acordar l’arxivament de la investigació amb l’argument que els seguiments que van efectuar els Mossos d’Esquadra durant la jornada del referèndum no tenien com a finalitat impedir el compliment de l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per frenar la consulta.

 

Ponsatí, en el primer acte d’eurodiputada, diu que Espanya “no respecta” el català “com es mereix”

Després del tinent benemèrit D19921C, es va asseure davant del tribunal com a testimoni l’agent de la Guàrdia Civil C171750G, instructor de l’atestat policial sobre les actes dels Mossos a Lleida durant de l’1-O. Igual com el seu antecessor en el torn de paraula, aquest guàrdia civil es va referir a la causa arxivada a la capital del Segrià per retratar els Mossos com a col·laboradors de l’independentisme la tardor de fa tres anys.

El testimoni, a més, es va referir a un xat de Telegram del col·lectiu Mossos per la Independència, en el qual es van difondre, va dir, les pautes d’actuació de la policia catalana durant la jornada de votació diversos dies abans de l’1-O.

Enmig de la declaració d’aquest agent de la Guàrdia Civil, el fiscal va evidenciar el seu desconeixement de la llengua catalana quan, en relació amb les actuacions ja arxivades a Lleida contra els Mossos per la seua actitud en el referèndum, va preguntar què significava la paraula aldarulls

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre