Xavier Melero: «Si la presó és injusta, és igual ser pres polític o pres comú»

Vostè no és precisament un advocat afí a l’independentisme. Llavors per què va acceptar “l’encàrrec” de Joaquim Forn?

Normalment, no sóc partidari de les conductes dels meus clients. Era un encàrrec professional perfectament acceptable, de gent que aprecio. No és el meu problema si la conducta de Joaquim Forn va ser lícita, això és cosa del jutge. Jo m’he limitat a donar-li arguments perquè es defensi.

Vostè va afrontar, per tant, una defensa de tall tècnic davant de posicions més polítiques d’altres lletrats?

Jo diria que va ser, més aviat, una qüestió de formes perquè tots, en definitiva, volíem fer una defensa tècnica. Ningú va sostenir una estratègia de ruptura davant del tribunal del procés, ningú va fer una defensa “estil Batasuna”. Tots vam intentar defensar, amb el Codi Penal a la mà, la conducta dels nostres representats.

Vostè, al judici, va dir que esperava l’absolució de Joaquim Forn El va sorprendre que el Suprem l’acabés condemnant?

Va ser una sorpresa en la mesura que em puc sorprendre, que no sóc gaire donat a això. Crec que el judici al Suprem va ser just, però el resultat de les proves que s’hi van practicar portava a una conclusió diferent a la que va plasmar el tribunal a la sentència. Aquí és on trobo la màxima injustícia. A partir d’aquí, si ho van fer perquè són molt del PP o perquè detesten l’independentisme... són conjectures.

Considera, aleshores, que els dirigents independentistes compten amb arguments perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tombi la sentència del Suprem?

El TEDH està molt bé però és un tribunal per designació política dels Estats del Consell d’Europa i dicta sentències de tota mena. No sigui que pensem que és la Mare Teresa de Calcuta. A partir d’aquí, hi ha un fonament sòlid per recórrer que, a més, apel·la a la doctrina tradicional del mateix TEDH en matèria de sedició. I és que, en altres ocasions, ha qualificat d’altament negativa la imposició de penes massa severes per exercir llibertats cíviques ja que descoratja la seua pràctica.

Considera necessari modificar el delicte de sedició per adequar el tipus penal al de la resta d’Europa?

S’hauria d’adequar, però atenció que altres estats europeus tenen delictes de traïció penats amb cadena perpètua.

I tirant la vista enrere, creu que els tribunals espanyols van abusar de la presó preventiva amb els líders independentistes?

Sí. Jo en el cas de Joaquim Forn vaig demanar la llibertat més de deu vegades. En vaig parlar amb l’instructor [Pablo Llarena] i li vaig dir que no entenia res, que la presó era completament injustificada. Els deixes lliures i els tornes a tancar, no per una cosa que hagin fet, sinó pel que fan altres. Tot i així, crec que no han estat mai presos polítics al no encaixar en els supòsits del dret internacional. Més enllà d’aquest fet, si la presó és injusta, és igual ser pres polític o pres comú, és igual de sagnant.

I és just el segon grau aplicat als dirigents independentistes després de ser condemnats?

Per a mi, per a la llei, per al reglament penitenciari es donaven les condicions per al tercer grau. I pel que jo sé també en algun moment es van donar per als funcionaris de la junta de tractament, que tenien la decisió a les seues mans. Però això és pantalla passada. Estan en segon grau i, en el cas de Joaquim Forn, gaudeix del segon grau flexible. Aquest serà el fonament perquè, quan hi hagi una revisió de grau, no puguin posar excuses i hagin de donar-li el tercer.

Com interpreta els successos que es van produir a Catalunya la tardor del 2017 vostè que ha conegut de primera mà tot el seu enjudiciament?

Jo crec que el que va passar la tardor del 2017 a Catalunya va ser una negociació portada al límit amb farols als dos costats de la taula. Les apostes eren tan altes que ningú va voler llançar les cartes. Al final, un tenia dosos i l’altre, full de porres.

Durant aquestes últimes setmanes, la inhabilitació del president Quim Torra com a diputat ha centrat el debat polític. Pot seguir al càrrec sense escó en el Parlament?

En aquest país tots es posen en uns sidrals, perquè jugar-se la Generalitat per una pancarta... Crec que no es pot ser president sense ser diputat. Però tal com estem ara, a les portes de les eleccions, no crec que tingui gaire importància. Algú li’n donarà, jo no.