L'independentisme busca una posició única abans de la primera reunió amb la Moncloa

El president de la Generalitat, Quim Torra, va reunir ahir a la Casa dels Canonges representants de JxCat, ERC, la CUP, Òmnium Cultural, l’ANC i el Consell per la República per afinar la posició de l’independentisme en la primera reunió “bilateral” entre el Govern i l’Executiu de Pedro Sánchez. Des de l’última trobada de partits i entitats independentistes, que es va produir el 15 de gener, la disputa entorn de la conveniència d’un mediador s’ha convertit en el principal escull entre JxCat i ERC a l’hora d’adoptar una posició unitària. I és que mentre que els de Carles Puigdemont defensen per tots els mitjans la figura del mitjancer, ERC el veu prescindible i, en paraules del president del Parlament, el republicà Roger Torrent, no pot ser “condició sine qua non” per encetar les negociacions.

Així les coses, hores abans d’aquest conclave independentista, el portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, va subratllar que va ser el Parlament, amb els vots del bloc independentista, el que va demanar un intermediari en el diàleg. “S’ha situat la figura del mediador com si fos una exigència de JxCat o Torra, quan ho va aprovar el Parlament”, va sentenciar el lleidatà.

La portaveu d’ERC, la també lleidatana Marta Vilalta, va advertir els seus socis de Govern a la Generalitat que l’Estat desitja que els independentistes “autoboicotegin” el diàleg amb les seues diferències sobre la necessitat o no d’un mediador. A més, va apressar que es posi data “ja” al primer encontre entre els executius català i espanyol. “Hauria de ser la setmana que ve. No entendríem que es deixés per al mes de març”, va remarcar la republicana.

Tanmateix, la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, va dir que “encara no hi ha data” perquè es faci l’esmentada reunió.

A més, des de les files dels comuns van descartar la inclusió d’un mediador en el diàleg. I és que, per a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquesta figura tenia sentit en un moment d’“excepcionalitat” en què la Moncloa es negava a dialogar amb Catalunya. Ara, per a Colau, “el context ha canviat”. Per la seua part, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va dir que Torra és “incapaç” de liderar les negociacions amb Madrid i va posar èmfasi a posar sobre la taula, més enllà de l’autodeterminació, temes socials. “La majoria dels ciutadans no entendria que no es parlés de Rodalies o educació”, va afirmar.

Tot això mentre els cants de sirena preelectorals comencen a augmentar de volum en l’espai postconvergent. Ahir mateix, Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, es va postular com a candidat de JxCat a les eleccions catalanes, que es convocaran una vegada aprovats els pressupostos. “Crec que el meu perfil s’adequa”, va assegurar. En paral·lel, l’excoordinadora del PDeCAT Marta Pascal va tornar a alçar la veu contra la línia oficial dels de David Bonvehí. En aquest sentit, va criticar JxCat per forçar les repetició electoral a Espanya perquè “ara tenim 52 diputats de Vox” i va dir que el mediador no pot ser “excusa” per aturar el diàleg.

Tanmateix, va rebutjar la pretensió dels dos dirigents de JxCat d’anul·lar l’ordre d’arrest i entrega. En paral·lel, la comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, que gestiona el suplicatori contra Puigdemont, Clara Ponsatí i Comín, va elegir ahir com a president l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Vázquez es va incorporar el dia 1 a l’Europarlament, després del Brexit.

La querella es dirigeix contra Alay i Massó per les despeses derivades d’un viatge a Nova Caledònia el 2018, amb motiu de la celebració del seu referèndum d’autodeterminació, que va costar més de 4.000 euros. També es recullen en la querella les despeses dels peatges d’autopista del trajecte a la presó de Lledoners del 3 de setembre del 2018.