Investiguen mala praxi de 50 mossos a les protestes després de la sentència

Mig centenar de Mossos d’Esquadra són investigats pels jutjats o pel cos a través de la Divisió d’Afers Interns (DAI) per la seua actuació als disturbis que es van produir als carrers l’octubre passat al conèixer-se la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. Així ho va assegurar ahir el director del cos, Pere Ferrer, durant la presentació de l’auditoria interna sobre aquells dies, en què va assegurar que la policia catalana va viure moment de molta tensió a causa de “brots de manifestants violents”. En total, s’investiguen trenta-quatre actuacions dutes a terme per aquests agents i d’aquestes la meitat ja estan judicialitzades, totes a instàncies de denúncies d’entitats o manifestants, la majoria per lesions.

Les disset restants segueixen un procés intern per part dels Mossos amb l’objectiu de depurar responsabilitats administratives. D’aquestes, nou les ha assumit la DAI, de les quals dos s’han tancat sense sanció, sis segueixen obertes i una ha acabat amb una sanció de suspensió d’ocupació i sou. Durant l’auditoria es van visualitzar més de 1.000 hores d’imatges i es va entrevistar un centenar de persones entre agents, comandaments i ciutadans. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va dir que s’ha intentat fer una “revisió de 360 graus” de la presa de decisions, les eines policials utilitzades, la interpretació dels protocols, les actuacions individuals i la comunicació pública d’aquells dies en els quals es “van multiplicar per quatre” les setze manifestacions diàries que, de mitjana, hi ha hagut a Catalunya en els últims tres anys.

Paral·lelament, la Generalitat retirarà les acusacions per desordres contra sis independentistes que es van manifestar davant del Parlament el 2018 per exigir la investidura de Carles Puigdemont després de corroborar que cap mosso va resultar ferit.

D’altra banda, Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i portaveu de la plataforma International Trial Watch, va afirmar que la resolució del Suprem per l’1-O vulnera la doctrina del Constitucional en matèria de drets fonamentals. Així, va assenyalar que els magistrats haurien d’anul·lar la sentència.