El PNB i PSE aposten per reeditar coalició a Euskadi mentre Feijóo reforça la seua figura

El PNB i els socialistes van deixar clar ahir que intentaran reeditar la coalició al Govern Basc, que aquesta vegada comptarà amb la majoria absoluta que no va tenir en la legislatura anterior. A les eleccions celebrades diumenge es va imposar el PNB amb 31 parlamentaris (3 més), que units als 10 dels socialistes (1 més) en sumen 41, clarament per sobre dels 38 en els quals se situa la majoria absoluta del Parlament basc.

Les dos formacions polítiques també governen en coalició als ajuntaments i diputacions forals i el PNB és soci “estable” del Govern espanyol de Pedro Sánchez, i durant la campanya ja van dir que la coalició havia funcionat bé i que era la seua principal opció a l’hora de pactar.

Bascos i gallecs han reforçat els líders al govern, però també les opcions sobiranistes

La presidenta del PNB a Biscaia, Itxaso Atutxa, va assegurar que la primera opció és repetir govern de coalició amb el PSE-EE i es va mostrar convençuda que el candidat a la reelecció com a lehendakari, Iñigo Urkullu, “segur que ja” ha començat a parlar amb els socialistes bascos, malgrat que fonts del PNB van assenyalar que no han contactat encara amb el PSE-EE.

El PNB, l’executiva del qual va analitzar ahir els resultats electorals amb Iñigo Urkullu, “no ha ocultat en campanya” que provaria de revalidar el pacte “que ha funcionat tan bé en els últims quatre anys, en una coalició que ha funcionat” a les institucions on ha governat, va assegurar Atutxa, mentre va confiar que l’executiva de PSE-EE opti també per aquesta opció.

Per part socialista, el seu secretari general a Guipúscoa, Eneko Andueza, es va mostrar disposat a començar a dialogar amb el PNB, a qui correspon com a guanyador fer el “primer pas”, cosa que va analitzar l’executiva del PSE-EE en una reunió al vespre a Bilbao. Més clara va ser l’executiva federal del PSOE, que va valorar que es pugui reeditar el pacte amb els nacionalistes bascos, que ve a “enfortir” l’Executiu de coalició “que ja estava governant”.

La veu discrepant, com moltes vegades, va ser la del diputat guipuscoà Odón Elorza, que va defensar replantejar-se els pactes de govern amb el PNB i apostar per polítiques d’esquerra des de l’oposició.

D’altra banda, el president de la Xunta gallega en funcions, Alberto Núñez Feijóo, va reivindicar l’“enorme victòria democràtica” que diumenge li va permetre igualar la marca de quatre majories absolutes consecutives del fundador d’Aliança Popular, Manuel Fraga, la famosa frase del qual de “ni tuteles ni tutías” va parafrasejar per reivindicar el “vot lliure” a Galícia, per la qual treballarà, va manifestar, “fins al final de la legislatura”.

“El que va passar diumenge és que Galícia va votar el que li va donar la gana. Els gallecs no volem ni tuteles ni tutías. Volem votar lliurement cada quatre anys”, va proclamar, davant de la Junta Directiva del PPdeG, màxim òrgan del partit entre congressos. Des del punt de vista de Núñez Feijóo, el que ha fonamentat la victòria electoral “més gran” del Partit Popular de Galícia des que va prendre les regnes del partit de mans de Manuel Fraga l’any 2006 ha estat que Galícia “va confiar en un equip de govern amb capacitat acreditada” que va respondre durant la pandèmia del coronavirus i que, prèviament, durant la crisi econòmica, va ser capaç d’aconseguir que l’economia “tornés a créixer”. La victòria de Feijóo ha portat l’ala més moderada del PP a enaltir la seua figura, i més després del fiasco de l’operació de Pablo Casado a Euskadi. La coalició amb Cs ha perdut quatre escons.

La direcció de Podem es replega després de la nova patacada Els dirigents de Podem van guardar silenci en les hores posteriors des que es va confirmar la desfeta en les eleccions gallegues i basques d’aquest diumenge, més enllà d’assumir, en paraules del seu líder, el vicepresident segon del Govern central, Pablo Iglesias, una “derrota sense pal·liatius”, i d’instar-se a realitzar una “reflexió col·lectiva”, amb “autocrítica”, però sense concretar encara en què consistirà, ni les possibles causes del declivi. Els que sí que van aprofitar per alçar la veu van ser antigues figures destaques de Podem com Íñigo Errejón o els anticapitalistes, que van abandonar el partit al març.