OCUPACIÓ NORMATIVA
Deu anys de reforma laboral
Impulsada pel PSOE, va abaratir els acomiadaments i va fomentar la temporalitat, segons els sindicats || Insuficient per a la patronal, el PP va fer la seua el 2012
Manifestació a Lleida durant la vaga del 29 de setembre del 2010, contra la reforma de Zapatero.
La setmana que ve compleix deu anys la reforma laboral aprovada pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest aniversari arriba en un moment en el qual el mercat laboral està condicionat per la pandèmia de la Covid i pendent del compromís de l’Executiu de coalició de PSOE i Unides Podem per revisar el marc normatiu de l’ocupació a Espanya. La denominada Llei de Mesures Urgents de Reforma del Mercat de Treball va ser la recepta de la Moncloa per combatre la crisi del 2008. El Congrés dels Diputats la va aprovar el 9 de setembre del 2010 amb alguns punts especialment polèmics i es va haver d’enfrontar a finals d’aquell mes, el dia 29, a una vaga general. I és que els sindicats van criticar aquesta reforma laboral perquè, al seu parer, abaratia els acomiadaments i fomentava la temporalitat. Deu anys després, des de CCOO continuen pensant el mateix, que la reforma de Zapatero “feia més fàcil i barat l’acomiadament i perpetuava la contractació temporal com a via d’entrada al mercat de treball, donant més poder als empresaris i qüestionant la negociació col·lectiva”. Amb tot, tampoc la patronal va subscriure la reforma socialista al considerar-la “insuficient” per modernitzar el mercat laboral espanyol. Dos anys després, ja amb el Govern popular de Mariano Rajoy, es va aprovar una nova reforma laboral, que va aprofundir encara més en el camí marcat per Zapatero.
Així les coses, una de les principals novetats introduïdes fa deu anys va ser la possibilitat que les empreses poguessin acomiadar els treballadors per causes econòmiques amb 20 dies d’indemnització, no només quan tinguessin pèrdues, sinó també quan preveiessin tenir-ne, o fins i tot davant d’una persistent caiguda d’ingressos. La reforma del 2010 també va generalitzar l’anomenat contracte de foment de l’ocupació. A més, va establir un major control sobre els aturats, que des d’aleshores poden ser sancionats si rebutgen assistir a cursos de formació, mentre que va facilitar l’acomiadament per faltes al treball i va rebaixar al 2,5% l’índex d’absentisme total que pot tenir una empresa i que marca l’acomiadament objectiu individual.
