Batalla pel Suprem als EUA després de la mort d'una jutge progressista

El Tribunal Suprem dels Estats Units va informar ahir de la mort de Ruth Bader Ginsburg, la jutge degana de la més alta instància judicial del país. Ginsburg, de 87 anys, va ser nomenada jutge del Suprem per l’expresident Bill Clinton l’any 1993. Va ser la segona dona designada per al Tribunal Suprem i va exercir allà la seua tasca durant més de dos dècades.

Durant els últims anys de la seua carrera, va emetre vots progressistes sobre temes socials polèmics als Estats Units, com ara el dret a l’avortament, el matrimoni homosexual, el dret al vot, la immigració o l’atenció mèdica.

La mort de la jutge, a menys de set setmanes de celebrar-se les eleccions presidencials, ha obert una lluita política sobre el futur del Tribunal Suprem nord-americà, atès que el relleu de la magistrada podria afectar la composició ideològica de l’òrgan decisiu sobre la interpretació de la Constitució i del sistema legal del país. La cort es compon d’un president i vuit jutges associats, que són nomenats pel president del país i confirmats al Senat. El càrrec és vitalici i un membre sol pot ser destituït pel Congrés mitjançant un complex procés d’impeachment.

El líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, ja va confirmar que la Cambra Alta donarà suport al candidat que designi Donald Trump. Tanmateix, és possible que no hi hagi prou temps per confirmar un nominat abans del dia 3 de novembre, data en la qual hi ha previstes les eleccions, ja que aquestes nominacions solen tardar entre dos i tres mesos a processar-se, segons la CNN. Es necessiten 51 vots per poder confirmar un nou jutge i, actualment, hi ha 53 senadors republicans. Si Trump aconseguir designar un nou jutge deixaria un Tribunal Suprem amb una línia molt més conservadora que la que va trobar, amb sis jutges nominats per republicans i només tres elegits per demòcrates.

Després de la mort de Ginsburg, el president va reivindicar la seua “obligació” de nominar un candidat “sense demora”. Al contrari, el candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va expressar que el substitut hauria de ser elegit per aquell que guanyi les eleccions presidencials. Dies abans de morir, Ginsburg va revelar que el seu desig més gran era que “el seu successor no fos elegit fins després dels comicis”.