x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA PARTITS

«Junts no és la tercera marca de CDC ni la segona del PDeCAT»

Actualitzada 27/09/2020 a les 10:30

Després de deixar PDeCAT, defensa el nou Junts com a hereu de l'1-O i estudia postular-se com a presidenciable a les properes eleccions. Les considera fruit de la repressió i demana “confrontació intel·ligent” amb l'Estat

589906_1.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

AMADO FORROLLA

Forma part del nou Junts per Catalunya. Manté encara la militància al PDeCAT?

Em vaig donar de baixa del PDeCAT quan el partit va desatendre la proposta de la comissió delegada, de Carles Puigdemont i dels presos [que instava la direcció a “transitar cap a Junts”]. Al no acceptar-la, me’n vaig anar per coherència i em vaig unir a Junts. Abans de les eleccions, Puigdemont ja havia tingut la idea de crear una opció política que recollís l’herència de l’1-O. L’únic que li quedava a Junts era constituir-se com a partit polític.

Ho va fer per lleialtat personal o aprecia diferències polítiques substancials entre Junts i PDeCAT?

En primer lloc, l’1-O i el 27-O ho van canviar tot. L’aplicació del 155 va ser la resposta de l’Estat al referèndum amb la intervenció de l’autogovern. Davant la repressió, la presó i l’exili no podíem respondre amb instruments convencionals, els partits ja existents. Volem crear un centre polític ampli, al servei de les persones, famílies i empreses, però sempre recordant l’1-O i amb una confrontació intel·ligent amb l’Estat. També hi ha un component molt elevat de lleialtat al Govern legítim liderat per Puigdemont.

Què entén per “confrontació intel·ligent” amb l’Estat?

És aprofitar tots els recursos per atendre les inquietuds i necessitats de la gent, sense oblidar l’1-O i la repressió. Cal governar, reivindicar i dialogar. Estar disposat a asseure’s en una taula de diàleg que sigui certa i en la qual es pugui parlar d’autodeterminació. És necessària l’amnistia als presos, no canviar el codi penal ni indults, que impliquen reconèixer que has fet alguna cosa malament.

Quina és la situació de Junts a Lleida? Molts s’hi han adherit i molts segueixen al PDeCAT.

Junts per Catalunya encara està en construcció, però és fort a Lleida perquè té un gran suport de la gent. Està en evolució constant i falta culminar el desplegament territorial i afrontar el nou cicle electoral, tot i que les pròximes eleccions siguin també conseqüència de la repressió de l’Estat. Seran uns comicis nacionals, en què pesarà la voluntat de tenir el millor país possible, i per ser-ho haurà de ser independent.

Junts té ja un candidat per a Lleida i caps visibles?

Tenim referents com Imma Gallardo, Mayte Rivero, Jordi Fàbrega, Violant Cervera, Maria Àngels Cabasés, Toni Postius i Josep Maria Forné. Són exemples de persones lligades a la representació del territori i encara tenim capacitat de créixer. Haurem d’explicar que som útils per al govern del dia a dia i també per buscar el millor país possible.

Hi ha encara la possibilitat de presentar-vos amb el PDeCAT?

Sempre hi ha converses, però no es plantegen coalicions preelectorals. Sí que hi hauria la possibilitat que hi hagi militants del PDeCAT a les llistes a títol personal. Nosaltres no som una evolució de CDC. No som la seua tercera marca ni la segona del PDeCAT. Tenim personalitat pròpia i suports de persones que no procedeixen de l’antiga Convergència.

Es postularà vostè com a presidenciable a la Generalitat?

S’ha de decidir si se celebren eleccions primàries. Si n’hi ha, tinc intenció de postular-me.

Els veuran com una opció útil o una altra escissió de l’espai convergent i de l’independentisme?

En moltes ocasions veig persones que es manifesten i que donen suport als presos demanar unitat a l’independentisme. No ho hem aconseguit, però no per falta de ganes. La forma d’actuar de Junts és buscar unitat. Amb tot, també és una aposta en si mateixa, amb Puigdemont, Torra, els presos i els exiliats com a referents. Que la gent escolti i elegeixi.

Ha presentat a Lleida el llibre de Josep Rull, a qui ha succeït com a conseller de Territori.

Rull és el meu millor amic i va fer el que la gent li va demanar que fes. Crec que el seu llibre és una lectura obligada. Explica com es va arribar a l’1-O, el 155 i l’entrada a la presó, és un retrat fidedigne i humà. Mostra com una voluntat pacífica va tenir una resposta violenta de l’Estat.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre