SEGRE

EUA CAMPANYA ELECTORAL

Els Estats Units celebren avui les eleccions amb una gran participació i tensió al país

Trump espera tornar a donar la sorpresa per ser reelegit i contradir les enquestes que donen per vencedor Biden || L'FBI investiga accions de seguidors del republicà contra la casa del líder demòcrata

Vista de votants participant en una jornada de vot anticipat a Houston, Texas.

Vista de votants participant en una jornada de vot anticipat a Houston, Texas.EFE/AARON M. SPRECHER

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

A un dia de les eleccions d’avui dimarts, la campanya electoral dels EUA ha elevat un grau més la tensió entre el candidat republicà, Donald Trump, i el candidat demòcrata, Joe Biden, a causa de diverses accions realitzades per simpatitzants de Trump, mentre que la participació continua disparada.

Biden va assegurar que desenes de partidaris del president van envoltar casa seua, a Delaware, amb vehicles totterreny, mentre que l’FBI ha començat una investigació contra un grup de simpatitzants del president que van envoltar un autobús de la campanya de Biden a la carretera mentre estava en marxa.

La participació anticipada està marcant registres històrics i s’atansa als cent milions de vots

El demòcrata s’enfronta a la jornada electoral amb un avantatge folgat en les enquestes. Tanmateix, des de la seua campanya s’ha intentant evitar el conformisme per impedir que passi el que va passar el 2016, quan la candidata demòcrata Hillary Clinton va arribar amb avantatge a la vetllada electoral i va ser derrotada per Donald Trump.

La participació anticipada de les eleccions està marcant registres històrics a causa de la prevenció davant de la pandèmia i, si continua a aquest ritme, més de cent milions de vots hauran estat emesos abans de la jornada electoral d’avui.

En estats com Texas, ja havien votat fins aquest dilluns més persones que en les eleccions que van enfrontar Hillary Clinton i Donald Trump.

Precisament, en aquest estat, el Tribunal Suprem va desestimar una demanda del Partit Republicà perquè s’invalidessin 127.000 vots emesos per avançat a la ciutat de Houston per haver-se fet en un format que permetia als ciutadans votar des del cotxe.

Després d’unes primeres declaracions en què reclamava que el resultat de les eleccions s’havia de conèixer la mateixa nit electoral, Trump va recular i va assegurar que esperarà que es comptin els vots abans de reclamar la victòria en cas de ser el més votat.

La nit del 8 de novembre del 2016, contra tots els pronòstics, un magnat reconvertit en polític va obtenir les claus de la Casa Blanca. Quatre anys després, i amb els sondejos de nou en contra, el president Donald Trump torna a enfrontar-se al seu gran repte, en aquesta ocasió amb l’aval d’un primer mandat en què ha continuat trencant tota mena d’esquemes.

Per la seua part, Joe Biden arriba al cim de la seua carrera política més tard del que li hauria agradat i amb una dilatada experiència política després d’haver estat vuit anys a l’ombra de Barack Obama com un fidel vicepresident sense gairebé escàndols.

Si surt elegit, serà el segon catòlic que arriba a la Presidència; l’anterior va ser John F. Kennedy el 1960.

Un grapat d’estats, clau per al canvi de president

La demografia dels Estats Units canvia i, alhora, irrompen a la llista d’estats clau, aquells que decidiran les eleccions, alguns que fins fa poc eren considerats territoris segurs: Pennsilvània, Michigan i, fins i tot, Texas podrien abandonar els republicans.

El sistema electoral nord-americà es basa en un cos de 538 compromissaris que s’elegeixen en els estats en funció de la seua població, conegut com a Col·legi Electoral. El candidat guanyador en cada estat, encara que sigui per un sol vot, s’emporta tots els seus compromissaris i en necessita 270 per arribar a la Casa Blanca. La majoria d’estats estan decidits abans de les eleccions ja sigui pels marges que indiquen les enquestes o pel seu històric electoral. És el cas de Califòrnia per als demòcrates o Tennessee per als republicans. Però la suma dels estats decidits per banda i banda no arriba als 270.

És aquí on entren els estats clau, un selecte club de tot just una desena que fluctuen elecció rere elecció, encara que no sempre són els mateixos, en els quals els candidats dediquen tots els seus esforços durant la campanya i en els quals tots els ulls estan posats en la nit electoral.

L’any 2016, el llavors candidat republicà, Donald Trump, va guanyar als estats de Michigan i Pennsilvània per un estret marge i va trencar així el tradicional mur blau (demòcrata) instal·lat al “cinturó d’òxid” de l’Oest Mitjà, i amb això va aconseguir la clau de la Casa Blanca.

Aquest any, aquests dos estats tornen a estar en disputa com ho demostren les parades enmig dels frenètics viatges de Trump i el seu rival demòcrata, Joe Biden.

tracking