Biden pren avantatge al guanyar a Wisconsin i Michigan, i Trump exigeix aturar el recompte

El candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va prendre ahir els estats clau de Wisconsin i Michigan al president, Donald Trump, i s’atansava així cap a la Casa Blanca. Sense arribar a donar-se per guanyador, ahir a la nit es va mostrar optimista i va dir que “ningú ens robarà la democràcia”. Tot plegat mentre el candidat republicà, que sí que es va autoproclamar vencedor, va denunciar un “frau a gran escala” i va anunciar que demanarà al Tribunal Suprem que suspengui l’escrutini dels vots.

Amb els deu delegats que atorga Wisconsin i els setze de Michigan, segons projeccions de diferents mitjans nord-americans, Biden sumava ahir a la nit almenys 264 compromissaris al Col·legi Electoral, davant els 214 que acumulava Trump, en el seu objectiu comú d’arribar als 270 que donen la victòria.

El vot llatí, debutant com la minoria més gran en l’electorat, pot ser clau en el resultat final

La participació va ser la més alta en 120 anys, amb 160 milions de vots de 238 milions amb dret a vot

Wisconsin era, després d’Arizona, el segon estat que Biden li pren a Trump respecte als resultats del 2016. A més, el demòcrata també li ha pres al mandatari el segon districte de Nebraska, que atorga un sol delegat. Segons el recompte provisional, Biden va guanyar a Wisconsin per un escàs marge de 20.510 vots, 49,4 a 48,8%. Al ser el marge inferior a l’1%, Trump té dret a demanar el recompte, encara que haurà de sufragar-ne de la seua butxaca el cost, que és de 3 milions de dòlars.

Biden encara ha de guanyar en almenys dos dels quatre estats clau en els quals l’escrutini seguia ahir en curs: Nevada, Geòrgia, Carolina del Nord i Pennsilvània. L’exvicepresident portava la davantera a Nevada, un estat que li donaria la xifra exacta de 270 compromissaris necessaris per guanyar les eleccions.

L’estat de Nevada, no obstant, ja va anunciar que no entregaria resultats fins a la jornada d’avui dijous, per la qual cosa els demòcrates podien tenir els ulls posats en Geòrgia.

Wisconsin va ser un dels tres estats del mitjà oest al costat de Michigan i Pennsilvània que Trump va guanyar per sorpresa i per escàs marge el 2016, amb la qual cosa va pavimentar el seu camí cap a la Casa Blanca. Abans, Wisconsin havia votat demòcrata en les set presidencials anteriors.

Per la seua banda, la campanya de reelecció de Trump va presentar una demanda per exigir que es paralitzi el recompte a Michigan, al considerar que no se li ha donat prou accés als llocs on es fa el càlcul de vots.

Trump va continuar a més els intents de generar dubtes sobre la legitimitat del resultat a Michigan, a l’escriure a Twitter que aquest estat “ha trobat ara les paperetes necessàries per mantenir” fora del Senat el candidat republicà en aquest estat, John James, malgrat que encara no hi havia resultats oficials en la disputa per aquest escó.

El president també va intentar sembrar desconfiança sobre el resultat a Pennsilvània, on les coses estan també molt ajustades. «Estem guanyant per molt a Pennsilvània, però la secretària d’Estat de Pennsilvània acaba d’anunciar que hi ha “milions de paperetes per comptar», va lamentar en un tuit.

D’aquesta manera, el fantasma del litigi que va proclamar president dels Estats Units l’any 2000 el republicà George W. Bush persegueix ara els nord-americans, que encara no saben qui ocuparà la Casa Blanca durant els propers quatre anys i estan pendents d’un càlcul que avança lent a causa de la gran quantitat de vots per correu.