x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PARLAMENT POLÈMICA

El Congrés aprova la llei d'educació amb un altre esbronc pel castellà i la concertada

Actualitzada 20/11/2020 a les 09:22

Llum verda per la mínima i amb Casado anunciant ja un recurs contra la reforma de Celaá || Aplaudiments de PSOE i Unides Podem davant els crits de “llibertat” dels diputats del Partit Popular i la ultradreta

El líder del PP, Pablo Casado, ahir, firmant contra la nova llei d’educació fora del Congrés.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El líder del PP, Pablo Casado, ahir, firmant contra la nova llei d'educació fora del Congrés.

EUROPA PRESS

El Congrés dels Diputats va aprovar ahir per la mínima la nova llei d’educació, més coneguda com llei Celaá, per la ministra del ram, la basca Isabel Celaá. La votació, que el Govern espanyol va salvar per la mínima, amb 177 vots a favor, sumant entre altres ERC i PNB, va succeir un debat aspre en el qual l’oposició va atacar l’Executiu pel paper que la norma atorga al castellà en el sistema d’ensenyament, al no considerar-lo llengua vehicular, i pel tracte que es dóna als centres concertats. Els aplaudiments dels parlamentaris del PSOE i Unides Podem es van barrejar amb els crits de “llibertat” del grup de les dretes, que van protestar així contra una norma que portaran als tribunals i que ja s’han compromès a derogar tan aviat com tornin a Moncloa.

La Celaá serà la vuitena llei educativa aprovada en els últims quaranta anys. La mateixa ministra va admetre ahir que hauria preferit que la norma tirés endavant amb “més consens”. I és que 148 diputats hi van votar en contra i 17 es van abstenir. Entre aquests últims, els de JxCat i el PDeCAT. Tanmateix, Celaá es va mostrar “molt feliç” per tombar la llei Wert. El ministre de Ciència, Pedro Duque, també va lamentar que els grups de l’oposició hagin fet “afirmacions apocalíptiques” sobre el futur del castellà i de la llibertat educativa a Espanya després de l’entrada en vigor de la nova norma, que encara ha de passar pel Senat.

 

Celaá afirma que és “molt feliç” d’haver acabat amb la llei Wert tot i que lamenta la falta de “consens”
El ministre de Justícia diu que preferiria pactar amb el PP i el PSOE manxec insisteix en les crítiques

 

Des del PSOE es va defensar que l’oposició ha difós “mentides, falsos rumors i fakes” sobre el castellà i els centres concertats i d’educació especial. En canvi, el PP va insistir que es tracta d’una llei “profundament ideologitzada”, que “dilueix la responsabilitat individual”, i que a més ataca el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament i “desterra” el dret dels pares a escollir. Els populars van avançar que impugnaran la norma al Tribunal Constitucional i la portaran a Europa perquè “trenca el model de país”. El mateix líder de la formació, Pablo Casado, va estampar la seua rúbrica en una carpa instal·lada al davant del Congrés per recollir firmes contra la nova llei educativa. Mentrestant, per als ultradretans de Vox és una norma “sectària i perillosa” que “fica el gènere des de la infantesa” en una “exaltació confusa de la llibertat sexual”.

Ciutadans, per la seua banda, va assegurar que baixa el nivell dels estudiants, és ideologitzant, ataca la llibertat d’elecció de les famílies i suposa un “mercadeig barroer amb els drets lingüístics per un grapat de vots”. En aquest sentit, el partit taronja ha afirmat que els socialistes han apartat el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament per convèncer Esquerra Republicana perquè doni suport als pressupostos del 2021, una cosa que La Moncloa nega.

En paral·lel a Sánchez, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va admetre que preferiria el suport dels populars al de Bildu, de la mateixa manera que ja ho va manifestar la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, i la quarta, Reyes Maroto. També des del PSOE de Castella-la Manxa van reiterar les crítiques a Moncloa per explorar un pacte pressupostari amb els abertzales. “Han de demanar perdó a les víctimes”, van sentenciar. Al seu torn, el vicesecretari de Política Territorial del PP, Antonio González Terol, va dir que desconeix si els diputats de Bildu han estat “copartícips” en atemptats d’ETA.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre